Tales: el fundador de la ciència

Les històries que explica aquest blog són, en general, clàssiques. Doncs bé, la història d’avui podria ser la més clàssica de totes. L’any 640 ac va néixer un dels homes més notables de tota la Història. Es deia Tales i havia nascut a la ciutat de Mileto, a la costa occidental d’Àsia Menor que en aquell moment formava part de Grècia. La primera vegada que vaig sentir parlar d’ell va ser a classes de filosofia a les quals es va dir que era l’home que havia passat del mite al logos i serà el protagonista de la nostra història d’avui.

[@more@]

No va deixar escrits; i tot el que se sap d’ell, procedeix del que s’explica a la Metafísica d’Aristòtil. Ens refiarem del que va dir aquest últim. Potser les coses que digui d’ell ens semblaran molt trivials, però hem de pensar que van succeir fa més de 2500 anys.

De totes les contribucions de Tales a la ciència, una és, potser, la pregunta més senzilla, notable i profunda de la Història: De què està fet l’Univers? Encara avui estem intentant trobar resposta a la seva pregunta. Ell va pensar que era l’aigua. Avui sabem que no és així, però el pas que va donar va ser grandiós ja que va passar de ser un capritx dels déus a una cosa que no tenia res a veure amb ells.

Abans del Tales tot s’explicava mitjançant els déus i amb ells poc podia fer-se: si encara que s’hagués fet un determinat ritual hi havia una certa plaga podia ser que els curanderos s’haguessin equivocat o comès algun error en algun ritual i el que havien de fer era provar-ho amb més devoció sacrificant més caps de bestiar. Si tal deessa estava enfadada perquè el temple erigit al seu honor no era prou gran enviava una altra plaga. Si un soldat en una determinada situació pregava a un determinat déu aquest podia fer que vingués una boira que l’ocultaria de l’enemic. D’aquesta manera, no hi havia manera de conèixer per endavant el comportament de l’Univers, doncs tot depenia del capritx dels déus.

L’escola del Tales va arribar a dos supossicions bàsiques:

1.- L’Univers es comporta d’acord amb certes "lleis de la naturalesa" que no poden alterar-se.
2.- La raó humana és capaç d’aclarir la naturalesa de les lleis que governen l’Univers.

Dues hipòtesis sensacionals, oi?. Amb aquestes hipòtesis del Tales i els seus deixebles podrien establir una sèrie de lleis elementals que descrivissin les observacions de l’Univers. Constitueixen el que avui diem Ciència.

Era un home d’aquells que qualsevol cosa de la qual s’ocupés la resolia amb brillants resultats. Va elaborar un sistema per derivar noves veritats matemàtiques a partir d’altres ja conegudes. Aquest mètode es diu mètode deductiu (del llatí deductio-onem, que vol dir portar, conduir) que seria sistematitzat i polit dos segles i mig més tard per l’Euclides. Podem dir, per tant, que el Tales va ser el primer veritable matemàtic.

Va aprendre la geometria dels egipcis i va fer un avanç fonamental, doncs va ser el primer a considerar les línies de manera imaginària amb gruix nul i traç perfectament recte en lloc de les reals, dibuixades a la sorra o a la cera. En les ciències físiques, va ser el primer a estudiar el magnetisme.

Va ajudar a la navegació establint que era més fàcil orientar-se per l’óssa menor (en la que es troba l’estrella polar), que per l’óssa major, va mesurar les piràmides egípcies mitjançant l’ús de la geometria i va saber com mesurar la distància a la qual es trobava un vaixell de la platja.

Això últim s’entén sabent que en geometria se li adjudiquen els següents postulats:

1.- El cercle és partit en dues parts iguals, només pel seu diàmetre.
2.- Els angles de la base d’un triangle, són iguals si els costats compostos són iguals. És l’anomenat Teorema de Tales.
3.- Els angles oposats en una recta que travessa a una altra, són iguals.
4.- Un triangle pot ser mesurat, si es coneixen dos angles i un costat.

En aquelles dates els eclipsis no eren un esdeveniment com avui, sinó que resultaven aterridors. La gent sortia cridant i corrent de les seves cases i anaven a la plaça del poble copejant recipients per espantar al monstre. Com aquest mètode tenia èxit (qualsevol mètode ho hagués tingut, per descomptat, doncs el Sol sempre tornava a aparèixer) estaven segurs que havia estat així gràcies als seus esforços. Els astrònoms babilonis ja sabien que era la Lluna la responsable al passar per davant del Sol i sorprenien a la gent predient els esmentats eclipsis (un servidor, encara avui, es sorprèn).

Tales va aprendre astronomia dels babilonis, i aquests estudis li van permetre confeccionar un calendari d’estacions i explicar els eclipsis. Una altra cosa que va ser el primer a dir (probablement ho aprengués també dels babilonis) és que la Lluna brillava per ser la seva llum un reflex de la del Sol (faltaven uns 2000 anys perquè el Fraunhofer ho pogués demostrar).

Després de tornar de Babilònia va mostrar aquesta astronomia i coneixements als grecs. En l’any 585 ac va predir un eclipsi total de Sol que tindria lloc a Jònia. En aquell moment dos pobles propers, els medos i els lidios, estaven a punt d’entrar en combat. Els dos exèrcits van quedar tan espantats per l’enfosquiment del Sol que van signar un tractat de Pau.

Modernes investigacions astronòmiques van demostrar que l’únic eclipsi que va tenir lloc a l’Àsia Menor a l’època del Tales va ser el 28 de maig de l’any 585 aC, de manera que aquella batalla prevista és el primer esdeveniment històric que pot datar-se amb absoluta certesa.

Va ser el primer "filòsof" grec, la qual cosa significava "amant de la saviesa". És clar, va haver gent que es va burlar de la seva inclinació filosòfica i li van dir: "Si ets tan savi, per què no ets ric?"

Cansat de les mofes, va deduir dels seus estudis que el clima de l’any vinent seria bo per a les collites d’olives, així que va comprar totes les premses utilitzades per extreure l’oli d’oliva. Quan va arribar el moment va exigir elevats preus pel seu lloguer. Probablement, va ser el primer "pelotazo" conegut de la història, doncs es va fer ric en un any. Però, com bon filòsof, s’estimava més la filosofia que els diners i aviat va deixar els negocis venent les terres i premses.

En Diògenes Laercio va dir que "va ser el primer que va descobrir la carrera d’un tròpic a un altre, i el primer que comparant la magnitud del Sol amb la de la lluna, va manifestar ser aquesta set-centes vint vegades menor que aquell". Va ser l’inventor de les estacions de l’any i va assignar a aquest tres-cents seixanta-cinc dies. Es diu també que va aconseguir mesurar l’altura de les piràmides per mitjà de la seva ombra. Va esperar que l’ombra d’un persona tingués la mateixa longitud que l’altura del cos de la mateixa persona i en aquell moment, la longitud de l’ombra de la piràmide tenia de ser igual a l’altura d’aquesta.

També ens explica el Diógenes que una dona vella el va treure de casa perquè observés les estrelles i va caure a un sot mentre les contemplava. Al queixar-se la vella li va dir: "¡Oh, Tales, tu presumeixes de veure el que és al cel, quan no veus el que tens als peus!"

Té moltes frases i respostes sensacionals, per exemple:

– Entre la mort i la vida no hi ha cap diferència.
– Doncs, per què no et mors tu? – li van replicar.
– Perquè no hi ha diferència – va ser la resposta.

En segles posteriors, quan els grecs van fer la llista dels "set homes savis", el Tales va ser invariablement lloc en primer lloc.

Fonts:
"Grandes ideas de la ciencia", Isaac Asimov
"Enciclopedia Biográfica de Ciencia y Tecnología (Tomo I)", Isaac Asimov
"La búsqueda de los elementos", Isaac Asimov
"Historias curiosas de la ciencia" Cyril Aydon
http://www.astrosafor.net/Huygens/2005/56/Eclipse-585.htm
http://www.seti-argentina.com.ar/tales_de_mileto_640_a_c_560_a_c
http://www.chihuahuaenorbita.org/CBA2003II/tales-apr.html
http://descartes.cnice.mecd.es/3_eso/Semejanza/Semejan1.htm
http://www.webdianoia.com/presocrat/tales_diogenes.htm

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.