Hilbert: íntegre i sincer

Ja us he parlat altres vegades de Hilbert aquí, aquí i aquí. Avui us explicaré més anècdotes d'aquest gran personatge.

[@more@]

El Helmut Hasse va comentar una vegada a la senyora Hilbert el seu desig de parlar personalment amb el gran matemàtic. La senyora Hilbert li va convidar a prendre el té una tarda i li va deixar a soles amb el seu marit al jardí.

Molt aviat, Hasse va iniciar una discussió sobre la teoria dels tipus de camps, una matèria que havia estat establerta pel Hilbert i per la qual en aquell moment estava summament interessat. Hasse havia escrit ja un comentari sobre la teoria, que continuava amb el treball desenvolupat pel mestre. Així doncs aquella tarda va començar a explicar-li les contribucions personals que havia proporcionat a l'esmentada teoria.

Però Hilbert va interrompre a Hasse repetidament per sol·licitar-li amb insistència que abans exposés els conceptes bàsics i els fonaments de la teoria dels tipus de camps. Així ho va fer el Hasse i Hilbert se'n va anar entusiasmant fins a tal punt que finalment va exclamar: "Tot això és extremadament preciós! Qui ho va crear?".

I Hasse va haver d'explicar al sorprès Hilbert que havia estat ell precisament qui havia ideat aquella bonica teoria.

No és un succés aïllat. Els qui hagin estudiat física quàntica o les matemàtiques que comporta, segurament, riuran  quan llegeixin la següent anècdota.

En les seves investigacions sobre equacions integrals, Hilbert va considerar seqüències infinites que eren sumables al quadrat. De fet, a tals seqüències se les va veure com punts en un espai dimensional infinit, pel que va haver de desenvolupar-se una geometria adequada a això. Encara que Hilbert no compartia aquest punt de vista, aquests espais i les funcions integrals quadrades es van conèixer com "Espais de Hilbert".

Un dia, el Hilbert va assistir a una reunió de matemàtics amb el seu col·lega Richard Courant. En ella, sembla que la majoria d'articles que es van tractar no paraven de referir-se a aquest o aquell espai de Hilbert o a aquesta o aquella propietat de l'espai de Hilbert. Després de discutir sobre un d'aquests assajos Hilbert es va girar cap a Courant i li va preguntar: "Però Richard, què és exactament un espai de Hilbert?".

Però be, no creieu que ser despistat implicava que no pogués tenir sortides genials.

Una vegada li van preguntar:
– Què fita tecnològica seria ara la més important?
– Caçar una mosca a la Lluna – va ser la resposta.
– Per què?
– Perquè els problemes tecnològics auxiliars que deurien resoldre's per fer una cosa així implicarien la solució a gairebé totes les dificultats materials de la humanitat.

Una de les característiques d'aquest personatge és que era un home íntegre i sincer, tant que de vegades, qui el coneixien, tant alumnes com col·legues, es se'n feien creus.

Un dia, després d'una difícil exposició matemàtica va sentenciar (com moltes vegades fan els matemàtics): "la qual cosa és trivial".

Algú va preguntar per quina i després d'uns segons no va saber donar una resposta correcta. L'endemà va tornar a la classe i ho va aclarar dient: "En efecte, era realment trivial", i no va entrar en més detalls.

Però la integritat i sinceritat a la qual he fet al·lusió no només la tenia amb els seus alumnes. En realitat, li importava molt poc davant de qui estava per continuar sent com era.

Amb l'arribada del Tercer Reich a Göttingen es va fer "neteja" de científics. Hilbert va perdre el contacte amb molts amics seus. En un banquet va sure al lloc d'honor al costat de Rust, ministre de cultura del Reich, i amb aquesta gent no era cosa de broma. La conversa va ser breu:

– És veritat, senyor catedràtic, que el seu institut ha patit tant per l'absència de jueus i amics seus?
– Patit, diu vostè? No, senyor ministre, no ha patit. Com podria ser, si ja no existeix! – va respondre Hilbert.

Estimava les matemàtiques. Per a ell ho eren tot. Un dia, a una reunió, li van dir que un dels seus deixebles havia canviat de professió i ara es dedicava a la poesia. Hilbert va opinar amb sequedat:

– I ara és un poeta més? … I per què no? Per a les matemàtiques era evident que no tenia suficient imaginació.

Va ser Hilbert qui va homenatjar a Cantor amb les seves famoses frases dient del seu treball que era "el més fi producte del geni matemàtic i un dels èxits suprems de l'activitat intel·lectual humana pura. Del paradís que ens ha creat Cantor, ningú ens farà fora".

Però tal com estimava les matemàtiques, atacava durament altres disciplines de la ciència i ja no parlem de les disciplines tècniques. És sabut que els matemàtics sempre s'han cregut superiors als físics i, per descomptat, als enginyers. Una vegada, cert matemàtic va dir als seus alumnes: "Si enteneu un teorema i podeu provar-lo, publiqueu-lo en una revista de matemàtiques. Si no ho enteneu i podeu provar-lo, remitiu-lo a una revista de física. Si no ho enteneu ni podeu provar-lo, envieu-lo a una revista d'enginyeria".

Doncs això i Hilbert són una mateixa cosa. Quan hi havia una d'aquestes discussions entre físics i matemàtics que no acabaven mai replicava: "Què va! Si la física és en realitat massa difícil per als físics". Encara que després a aquesta física, que patia "indigència de pensament", li oferia, segons deia "ajuda matemàtica".

El total menyspreu que sentia pels tècnics i enginyers no era una qüestió personal. Per a ell la ciència era un fi en sí mateixa i no un mitjà per fer-nos la vida més fàcil.

Una vegada un matemàtic anomenat Félix Klein es va posar malalt i Hilbert va haver d'acompanyar als alumnes d'un seminari matemàtic a Hannover, on l'esperava un congrés d'enginyers convocat pel mateix Klein. Abans d'anar-se'n li van inculcar insistentment que havia de mantenir, sobretot, un to conciliador i combatre la falsa idea que ciència i tècnica eren enemigues entre sí. Hilbert va tenir en compte aquest avís i va dir en un to prussià i raspós:

– Es parla molt que científics i enginyers són enemics. Jo per la meva part no crec que això sigui veritat. Fins i tot estic completament convençut que és fals. Ni tan sols és possible ja que uns no tenen res a veure amb els altres.

Podrem estar d'acord amb les seves opinions o no, però cal reconèixer que era un home íntegre i sincer fins a la rudesa; virtuts dels grans homes, molt poc valorades i fins i tot criticades avui dia.

Fonts:

"Más brillante que mil soles", Robert Jungk
"Los matemáticos no son gente seria", Claudi Alsina, Miguel de Guzmán
"El curioso mundo de las matemáticas" David Wells
"Albert Einstein", Carl Seelig
"¡Esto es imposible!", VVAA (Arturo Suárez Varela)

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Hilbert: íntegre i sincer

  1. omalaled diu:

    Al contrario … muchas gracias por el aviso.

    Salud!

Els comentaris estan tancats.