Pasteur i els viticultors

Un dels articles d'aquest blog que més reflecteixen la passió per la ciència involucrava al Louis Pasteur. Ja us he parlat d'ell a més, aquí, però avui us parlaré d'una de les proves de foc que va tenir al llarg de la seva vida: demostrar als viticultors francesos que podia arreglar el seu problema amb el vi. Serà el tema central a la nostra història d'avui.
 

[@more@]

Allà per l'any 1854 el Pasteur tenia poc més de 30 anys i el que en altre temps havia estat estudiant mediocre era llavors catedràtic de química de la Facultat de Ciències de Lille. Allà es va interessar pels problemes del vi. Per aquella època, els vinaters francesos perdien milers de francs al dia en fabricar el vi o cervesa ja que s'agriaven a l'envellir. No existiria algun producte químic per poder afegir-lo i evitar el problema?

Pasteur va prendre mostres de les diferents gerres, tant de les que funcionaven com de les que no. No cal dir que no tenia idea del que succeïa. Després d'observar mostres de vi i cervesa que fermentaven adequadament al microscopi va veure que el líquid tenia uns glòbuls esfèrics de cèl·lules de ferment però quan s'avinagraven havia cèl·lules allargades. D'aquí va deduir que havia, almenys, dos tipus de ferment, un que produïa alcohol (el bo) i un altre que produïa àcid làctic (el dolent).

Va ser capaç d'agafar un d'aquests corpuscles i posar-ho en un brou de cultiu de la seva invenció. Després d'alguns dies va tornar a observar una gota d'aquest brou pel microscopi i va trobar munts de corpuscles. D'aquesta manera, va ser el primer a enunciar de manera definitiva que la fermentació implicava organismes vius i així tancar la gran polèmica que tenia llavors amb el Justus von Liebig qui afirmava que la fermentació era un procés totalment químic.

Dit així pot semblar que va ser cosa de bufar i fer ampolles, però va repetir una i una altra vegada totes les conjectures possibles per assegurar-se que tot era correcte. Precisament, el dia que va fer el gran descobriment, madame Pasteur havia baixat en una ocasió per dir-li que ja estava el menjar a taula i així menjaria i descansaria una estona. "Sí, pujaré de seguida". Fins passades quatre hores no va acudir. Passava llargues jornades al seu laboratori. No tenia ajudants, pel que havia de fer tots els treballs inclosos els de preparació i neteja. Per les nits, la seva dona ficava al llit als seus fills i després es dedicava a escriure els treballs científics que ell li dictava. Altres vegades es dedicava a traduir els gargots que el gran home havia escrit. Roux va dir d'ella que "l'estimava fins al punt d'arribar a entendre la seva obra".

Va fer curiosos experiments que van durar tres anys. Va prendre diversos matraços que va omplir parcialment de llet o d'orina, els va bullir al bany maría i els va tancar hermèticament amb un soplete. Passats alguns anys els va obrir i va veure que l'orina i la llet s'havien conservat perfectament i que l'aire confinat en els matraços conservava gairebé tot el seu oxigen. A d'altres matraçoes que no havien estat bullits però, va veure que l'oxigen havia desaparegut gairebé completament, doncs els microbis ho havien utilitzat per cremar substàncies.

I d'on procedien aquests microbis? li preguntaven. Per aquella època encara es creia en la generació espontània. Pasteur va prendre brou de cultiu, va tancar el matraz amb un soplete i va fer bullir el brou uns minuts. Res no es va desenvolupar. Els seus oponents però, li van dir que també havia bullit l'aire. Afirmaven que si posava aire sense escalfar al costat del brou de cultiu escalfat sortirien animalons de tota mena. És curiós: la gent que afirmava aquestes coses no aportava ni un experiment o observació i Pasteur, per demostrar la falsedat, va haver de fer molts.

Aquí és on entra el famós matraz d'Antoine Jerome Balard. Li va donar la idea de fer un amb un coll com el que us poso a continuació.

Gràfic dels matraços amb coll en forma de U

Just després de bullir el brou va entrar aire que no havia estat bullit anteriorment i que no havia patit l'acció de la calor i que estava perfectament net. I no es va desenvolupar res dins d'ells. La prova va ser definitiva.

Va fer altres experiments. Va escalfar algunes mostres, va deixar altres sense escalfar i va esperar uns mesos. Quan es van obrir les esmentades mostres, totes, absolutament totes les que havien estat escalfades estaven en perfectes condicions, però una certa quantitat de les quals s'havien deixat sense escalfar s'havien tornat agres.

És clar, tot això podria ajudar a la indústria del vi d'alguna manera i ara calia fer el pas més difícil. Si convèncer als rivals científics és una tasca complexa, convèncer als pagesos francesos ho era més. Així que va fer la prova de foc davant seu. Va fer una reunió amb ells i els hi va dir:

– Porteu-me mitja dotzena d'ampolles de vi que estigui dolent per causes diferents. No em digueu quin és el mal de cadascuna, doncs jo ho encertaré sense haver de provar-les.

Els viticultors no ho van creure i van deixar anar riallades. Van voler, a més, burlar-se d'ell amb ampolles en les quals van barrejar vi bo amb altre dolent.

Pasteur va treure les seves armes: una pipeta i un microscopi. Va posar la primera mostra a observar:

– A aquest vi no li passa absolutament res; doneu-li a provar al tastador i pregunteu-li si és correcte.

El tastador li va donar la raó. Una altra ampolla:

– Vi amarg.

I així, una darrere una altra, va encertar amb totes les mostres. Ara els viticultors ja no reien. Ara deien: "és un tipus molt llest, però que molt llest!" i després van venir els agraïments. Quan es va acabar la demostració van investigar el problema i van comprovar que si s'escalfava el vi en bon estat després d'acabar la fermentació encara que fos molt suaument i molt per sota del punt d'ebullició, morien tots els microbis perjudicials i no s'espatllava. Aquest procés és conegut avui dia amb el nom de pasteurització.

Aquesta no va ser l'única prova de foc de Pasteur. Hi ha altres (almenys dos) que deixarem per a altres històries. De moment, vull acabar amb una conferència en la qual va explicar el que havia patit en els seus experiments amb la carn putrefacta parlant de les pudors que tant odiava i que envaïen el seu laboratori a les investigacions:

Els meus experiments sobre les fermentacions m'han conduït d'una manera natural a aquesta classe d'estudis als quals he decidit dedicar-me, sense parar-me a pensar massa en el perill que pugui haver o en la repulsió que puguin inspirar-me.

I per explicar per què no s'apartava de la seva feina va citar la famosa i bonica frase de Lavoisier:

La utilitat pública i l'interès de la Humanitat ennobleixen el treball més repugnant, i només ells permeten als homes aclarits comprendre quant zel es necessita per vèncer els obstacles.

 
Fuentes:
"Enciclopedia Biográfica de Ciencia y Tecnología (Tomo II)", Isaac Asimov
"Cazadores de microbios", Paul de Kruif
http://es.wikipedia.org/wiki/Louis_Pasteur
http://www.geocities.com/fcastrocha/pasteur1.htm
http://www.elementos.buap.mx/num49/htm/4.jpg
http://www.elementos.buap.mx/num49/htm/3.htm
 

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Pasteur i els viticultors

  1. dan diu:

    “la gent que afirmava aquestes coses no aportava ni un experiment o observació i Pasteur, per demostrar la falsedat, va haver de fer molts”.
    Aquesta frase és genial, i malhauradament encara es vigent. El món està ple de fentasmes amb idees que no es molesten en demostrar, pero que esempre estan a punt per destruir la feina d’altres.
    Molt bó com sempre.

  2. omalaled diu:

    Gràcies, Dan.

    És cert. Aquesta frase és llastimosament. El problema més gros és quan aquests fantasmes estan en llocs de poder. Ja veiem que poden arribar a extrems terribles.

    Salut!

  3. omalaled diu:

    Això que dius, Higgins, passa molt amb les noves idees de la gent jove. Als científics vells els hi cosata molt de cambiar de idea i de vegades a la història s’ha hagut d’esperar que morís un perquè la idea d’un altre prengués força i esdevingués important.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.