L’Evolució a judici

Via meneame m'he assabentat que volen portar la Teoria de l'Evolución a judici. Tant de bo fos l'última vegada, però sóc pessimista, perquè no ha estat la primera. La primera vegada que es va fer una cosa semblant va ser el 1925 i d'això parlarem a la nostra història d'avui. Faré també una petita reflexió personal sobre la nostra existència.

[@more@]

La primera vegada que la Teoria de l'Evolució va sortir a debat fora de l'àmbit científic ja us la vaig explicar aquí. Va ser, almenys, un debat; però la segona va ser un judici en tota regla. No es jutjava directament la teoria, però sí es volia condemnar a algú per la seva difusió. És un dels judicis més coneguts en la història dels EUA.

John Thomas Scopes era un professor de biologia que no aparentava els seus 24 anys. No tenia idea del desgavell que faria quan va ensenyar als seus alumnes la teoria de l'evolució de Darwin. Els nens la van explicar als seus pares: la història bíblica de la creació no havia de ser interpretada de forma literal. En realitat, la vida animal sobre la terra havia evolucionat a través d'un llarg procés gradual de desenvolupament a partir de cèl·lules. Les notícies sobre el mestre que ensenyava als seus alumnes que els humans havien descendit dels micos es va escampar ràpidament i és que tota aquell poble estava habitat per gent que creia la Bíblia al peu de la lletra.

Al seu moment, un membre de la Legislatura de l'Estat, John Washington Butler, va presentar un article que deia que era il·legal que un mestre de l'escola pública a Tennessee ensenyés una teoria que negués la història bíblica de l'origen de l'home. L'article deia que les escoles públiques no podien ensenyar que l'home havia vingut d'una forma menor animal. El 21 de març de 1925, l'Article Butler es va convertir en llei.

Scopes però, va continuar ensenyant la teoria de l'evolució. És clar, ara estava trencant la llei estatal i va ser arrestat i acusat de "desmoralitzar la pau i la dignitat de l'estat". Potser aquesta detenció no hagués tingut més importància, però va entrar en joc com a fiscal un dels homes més importants d'EUA del moment. Era William Jennings Bryan, candidat demòcrata a la presidència dels EUA per tres vegades i líder de la croada fonamentalista que pretenia treure la Teoria de l'Evolució de totes les escoles del país. Bryan va veure l'oportunitat donar un fort cop a l'ateisme i arribar, de passada, a ser president. El defensor seria el més brillant advocat defensor de l'època. Es deia Clarence Darrow. Scopes no hagués pogut pagar-li, però quan es va assabentar qui era el fiscal es va oferir a defensar-lo de manera gratuïta.

Mentre Bryan era un fonamentalista fet i dret i havia tingut gran demanda com orador, ensenyant la interpretació literal de la Bíblia, Darrow era obertament ateu, defensor de causes perdudes, home informal, al qual se li donava bé desbaratar graners.

Perquè vegeu com es caldejaven els ànims, el judici va ser seguit per un càustic i cínic periodista anomenat Henry Louis Mencken que va arribar a Dayton amb una màquina d'escriure i quatre ampolles de whisky. A la gent de Dayton els va dir primats, retrassats mentals, palurds, babaus i poblerins. A Bryan li va dir tan sols "burro redomado".

Essencialment, el judici es va reduir al debat ciència vs. religió (més ben dit: ciència vs. una interpretació particular de la Bíblia. Aquest article no vol ser un atac a la religió: pretén posar de manifest l'estupidesa d'atacar una teoria científica des d'àmbits no científics).

Darrow assenyalava que el seu client Scopes va admetre ensenyar la teoria de l'evolució però que en cap moment va estar en desacord amb la Bíblia. De fet, segons Darrow, moltes persones creien tant en la teoria de Darwin com en la Bíblia. Tot era qüestió d'interpretació. Va assenyalar: La Bíblia no és un llibre, sinó que està format per 66 llibres escrits en un període d'uns 1.000 anys, alguns d'ells molt aviat, i altres, comparativament més tard. És un llibre principalment sobre religió i moral. No és un llibre de ciència. Allà no hi ha res prescrit que et digui com construir una via de tren o un bot a vapor o com fer res que faci avançar a la civilització.

Va continuar il·lustrant que en el moment en què la Bíblia va ser escrita hi havia moltes teories que es creien teories científiques universals i després van ser provades com incorrectes. Per la seva part, Bryan es va dirigir al jurat durant 79 minuts donant arguments de tipus moral com que "ensenyar als nens sobre l'evolució era robar-los la seva fe en Déu".

Però la part més coneguda va ser quan Darrow va cridar a declarar al propi Bryan en qualitat d'expert en la Bíblia. Primer va admetre que ell creia en la versió del Rei James de la Biblia, paraula per paraula. Després, durant 90 llargs minuts, Darrow va estar fent preguntes compromeses del tipus "¿d'on va venir la dona de Cain, si, com diu la Bíblia, la terra només estava habitada pel seu germà Abel, la seva mare i el seu pare, Adam i Eva?". Darrow també va fer que Bryan admetés que la creació va poder haver estat més llarga de sis dies de 24 hores per fer la Terra (aquest més podia significar des d'un minut fins a milions d'anys, de fet, segons la pel·lícula, li va preguntar com sabia que el primer dia durava 24 hores si el Sol ni tan sols existia, ja que s'havia creat al quart dia). Quan Bryan va afirmar que creia fermament que "Déu va castigar a la serp al condemnar als escurçons a arrossegar-se per sempre sobre els seus estómacs", va quedar paralitzat quan Darrow li va preguntar, "¿Té alguna idea de com es movia l'escurçó abans d'això?".

En acabar l'interrogatori, Darrow havia acabat amb Bryan. Un historiador va escriure: "Com a home i com a llegenda, aquell dia a Bryan li va destruir el seu propi testimoni". El New York Times ho va qualificar com "l'escena més sorprenent a la història dels tribunals anglosaxons".

En vuit dies es va concloure el judici i el jurat va trigar nou minuts perquè l'oblidat home del cas, John Scopes, fora declarat culpable. Se'l va multar amb una pena mínima de 100 dòlars.

Clarence Darrow va emergir com a guanyador no oficial i va continuar defensant altres casos no populars. Bryan va morir per fallada cardíaca mentre dormia a Dayton just sis dies després del judici. El 1960 (35 anys després), John Scopes va ser presentat amb la clau del poble de Dayton per l'alcalde. Van celebrar el 35è aniversari del judici en el "Dia del Judici Scopes".

I per embolicar més la cosa, tot havia començat perquè un home anomenat Fred Robinson havia pensat juntament amb altres empresaris que un judici així situaria la ciutat de Dayton al mapa, li donaria fama i els aportaria més beneficis.

Doncs bé, si aquest judici succeïa el 1925 ja podem veure que no hem avançat molt des d'aleshores. A veure, les teories científiques s'accepten, descarten o corregeixen, però sempre a través del mètode científic. Amb tot aquest enrenou salta immediatament una pregunta: per què és tan atacada aquesta teoria des d'àmbits no científics?. No s'ataca la llei de la Gravitació Universal, o la Teoria Electrodèbil o la de la Relativitat; s'ataca la Teoria de l'Evolució. Per què?

Desconec la resposta exacta, però està clar que els qui ho fan (atacar-la des de fora dels cursos científics) és perquè pensen, d'alguna manera, que l'home és el rei o fi últim de la creació o bé és un ser superior. Amb aquesta idea és molt difícil acceptar-la. Som realment superiors? per què? perquè pensem i raonem? Hem decidit que aquesta propietat és la que defineix la superioritat. No dubteu que si una ameba tingués consciència i fora capaç de reflexionar sobre la seva pròpia existència, també es creuria especial. I tampoc dubteu que si la nostra mida fora la d'un dinosaure i no hi hagués animal més gran que nosaltres, decidiríem que la mida és la que defineix la superioritat. Som així de llestos i així de simpàtics.

Si algú pensa això ha de saber que era la forma de pensar d'abans del Galileo. La gent de l'època pensava realment que érem el fi últim de l'Univers. La primera fissura a aquesta idea va ser quan el Galileo va dirigir el telescopi al cel nocturn i va veure estrelles que no es veien a simple vista. Si tot estava creat per a l'home, què pintaven aquelles estrelles invisibles a simple vista? La teoria de l'evolució és, en aquest aspecte, un pas més: no és que no siguem res en un vast espai, sinó que a la Terra, a escala evolutiva, tampoc no som res. I si no, digueu-me una sola llei de la Natura que tingui en compte l'existència de l'home. I, per als creacionistes: si algú ens va dissenyar, amics meus, s'hi va lluir.

Per començar, la Terra i el Sistema Solar és una volva de pols a l'Univers. Quan l'Apolo VIII va ser a la Lluna per fer les primeres òrbites de la història d'una nau espacial al voltant de la mateixa, els astronautes van dir que la imatge que més els havia impactat no havia estat la cara oculta del nostre satèl·lit, que era vista per primera vegada, sinó la sensació de veure la Terra des de la Lluna. Veure una alba on no sortia el Sol, sinó la Terra. La nostra llar.

Foto de la Terra des de la Lluna

A que sembla molt fràgil vista així? Us imagineu què li passarà (i als seus habitants) quan el Sol finalitzi la seva seqüència principal? Doncs siguem una mica més humils i acceptem que no som res especial. El Joan Oró ho va expressar en les seves famoses frases:

Venim de pols d'estels i en pols d'estels ens convertirem. Hem de ser humils, ja que la vida ve de molècules molt senzilles. Hem de ser solidaris, ja que tenim un origen comú. Hem de ser cooperatius, ja que des de la Lluna es veu la Terra com un granet perdut en la immensitat de l'espai, on no es distingeixen les fronteres entre els pobles i no es veu, tampoc, el color de la pell.

I si a escala de l'Univers no som res, a escala evolutiva acabem d'arribar. El Stephen Jay Gould va observar que l'existència humana no ocupa més que l'últim microsegon geològic de la seva història (…) Potser únicament som una espècie d'accident còsmic, una fotesa en l'arbre de Nadal de l'evolució.

Però qui millor ho va expressar va ser Mark Twain, en 1903, quan la Torre Eiffel era encara l'edifici més alt del món, va escriure:

Si la Torre Eiffel representés l'edat del món, la capa de pintura en el botó del rebló de la seva cúspide representaria la part que a l'home li correspon de tal edat; i qualsevol s'adonaria que la capa de pintura del rebló és la raó per la qual es va construir la Torre.

 
Actualització: Sant tornem-hi a Kenya. El Jaizki em recorda que la película que relatava aquest fet era L'herència del vent.
 

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’Evolució a judici

  1. dan diu:

    El més curiós (o no) és que segueixen amb les mateixes obsesions. Sempre aparenten discutir com si fossin neutrals, pero en el fons simplement es volen carregar una teoria sòlida perque no els agrada l’idea d’estar emparentat amb formes de vida que ells consideren inferiors.
    Un post molt bo (i a mi m’ha agradat molt, com podras suposar)

  2. omalaled diu:

    Gràcies, Dan. D’aquests temes i venint de tú es un gran elogi.

    Higgins: estem d’acord. El problema es que volen fer com si no existís i que no es doni a classe la teoria de l’evolució. Per contra, ràpidament volen introduïr el creacionisme. Volen introduir Deu des d’un punt de vista científic, i s’obliden que és només una creença com qualsevol altra.

    Salut!

  3. Memecio diu:

    Deliciós article. Ha set un plaer legirlo. Ara, els creacionistes han canviat la camisa per la del “disseny inteligent”, però els arguments son quasi bé els mateixos. Aquest repàs históric deixa clar de part de qui estan els arguments racionals.

  4. omalaled diu:

    Desgraciadament, memecio, aquesta gent no ha pas canviat. Ara són els mateixos però amb la diferència que no tenen tanta força. Sort que encara queda gent amb seny i no permet algunes bestiesses com prohibir ensenyar la Teoria de l’Evolució.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.