Un drac al meu garatge

Avui us deixaré en mans del mestre: el Carl Sagan. El text que ve a continuació està tret del llibre "El mundo y sus demonios", que ja vaig recomanar. M'ha alegrat veure que se m'han avançat en multitud de llocs (gràcies a sant google). Dóna una idea molt bona de la forma de pensar quan es diu que els científics són (som, si em permeteu) tancats, escèptics, dogmàtics o coses per l'estil. Gaudiu-lo.
 

[@more@]

Al meu garatge hi viu un drac que treu foc per la boca.

Suposem (segueixo el mètode de teràpia de grup del psicòleg Richard Franklin) que jo li faig a vostè una asseveració com aquesta. Potser li agradaria comprovar-lo, veure'l vostè mateix. Al llarg dels segles hi ha hagut innombrables històries de dracs, però cap prova real. Quina oportunitat!

– Ensenyi'm-ho – diu vostè.

Jo li porto al meu garatge. Vostè mira i veu una escala, llaunes de pintura buides i un tricicle vell, però el drac no està.

– On està el drac? – em pregunta.

– Oh, és aquí – contesto jo movent la mà vagament -. Em vaig oblidar dir que és un drac invisible.

Em proposa que cobreixi de farina el terra del garatge perquè quedin marcades les empremtes del drac.

– Bona idea – replico –, però aquest drac flota a l'aire.

Llavors proposa usar un sensor infraroig per detectar el foc invisible.

– Bona idea, però el foc invisible tampoc dóna calor.

Es pot pintar amb esprai el drac per fer-ho visible.

– Bona idea, només que és un drac incorpori i la pintura no se li enganxaria.

I així successivament. Jo contrarresto qualsevol prova física que vostè em proposa amb una explicació especial de per què no funcionarà.

Ara bé, quina és la diferència entre un drac invisible, incorpori i flotant que treu un foc que no crema i un drac inexistent? Si no hi ha manera de refutar la meva opinió, si no hi ha cap experiment vàlid contra ella, què significa dir que el meu drac existeix? La seva incapacitat d'invalidar la meva hipòtesi no equival en absolut a demostrar que és certa. Les afirmacions que no poden provar-se, les asseveracions immunes a la refutació són verdaderament inútils, per molt valor que puguin tenir per inspirar-nos o excitar el nostre sentit de meravella. El que jo he demanat que faci és acabar acceptant, en absència de proves, el que jo dic.

L'únic que ha après vostè de la meva insistència que hi ha un drac al meu garatge és que estic malament del cap. Es preguntarà, si no es pot aplicar cap prova física, què va ser el que em va convèncer. La possibilitat que fora un somni o al·lucinació entraria certament en el seu pensament. Però llavors per què parlo tan seriosament? Pot ser necessito ajuda. Com a mínim, pot ser que hagi infravalorat la fal·libilitat humana.

Imaginem que, malgrat que cap de les proves ha tingut èxit, vostè desitja mostrar-se escrupolosament obert. En conseqüència, no rebutja d'immediat la idea que hagi un drac que treu foc per la boca en el meu garatge. Simplement, la deixa en suspens. La prova actual està francament en contra però, si sorgeix alguna nova dada, està disposat a examinar-lo a veure si li convenç. Segurament és poc raonable per la meva part ofendre'm perquè no em creu; o criticar-lo per ser un pesat poc imaginatiu… simplement perquè vostè va pronunciar el veredicte escocès de "no demostrat".

Imaginem que les coses haguessin estat d'una altra manera. El drac és invisible, d'acord, però apareixen empremtes en la farina quan vostè mira. El seu detector d'infrarojos registra alguna cosa. La pintura d'esprai revela una cresta dentada en l'aire davant de vostè. Per molt escèptic que es pugui ser quant a l'existència de dracs – per no parlar d'éssers invisibles – ara ha de reconèixer que aquí hi ha alguna cosa i que, en principi, és coherent amb la idea d'un drac invisible que treu foc per la boca.

Ara un altre guió: imaginem que no es tracta només de mi. Imaginem que diverses persones que vostè coneix, incloent alguns que està segur que no es coneixen entre elles, li diuen que tenen dracs en els seus garatges… però en tots els casos la prova és elusiva. Tots admitem que ens pertorba ser preses d'una convicció tan estranya i tan poc sustentada per una prova física. Cap de nosaltres no és un llunàtic. Especulem amb el que significaria que hagués realment dracs amagats en els garatges de tot el món i que els humans acabéssim de enterar-nos. Jo preferiria que no fos veritat, francament. Però pot ser tots aquells mites europeus i xinesos antics sobre dracs no eren només mites…

És gratificant que ara s'informi d'algunes empremtes de les mesures del drac en la farina. Però mai apareixen quan hi ha un escèptic present. Es planteja una explicació alternativa: després d'un examen atent, sembla clar que les empremtes podien ser falsificades. Un altre entusiasta del drac presenta una cremada en el dit i l'atribueix a una estranya manifestació física de l'alè de foc del drac. Però també aquí hi ha altres possibilitats. És evident que hi ha altres maneres de cremar-se els dits a més de rebre l'alè de dracs invisibles. Aquestes "proves", per molt important que les considerin els defensors del drac, són molt poc convincents. Una vegada més, l'únic enfocament sensat és rebutjar provisionalment les hipòtesis del drac i romandre obert a altres dades físiques futures, i preguntar-se quina pot ser la causa que tantes persones aparentment sanes i sòbries comparteixin la mateixa estranya il·lusió.

Com diu Sagan en aquest mateix llibre, encara que la frase és del genial Feynman: "Tinc ment oberta, però no tant com perquè se'm caigui el cervell al terra".

Font:
"El mundo y sus demonios", Carl Sagan

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Un drac al meu garatge

  1. dan diu:

    Espectacular. Que brillant que era en Carl Sagan!

  2. omalaled diu:

    I tant, Dan … i tant!

    Salut!

  3. Xavier diu:

    Ei, no t’ofenguis pel comentari sobre la traducció que també he dit que és un dels blocs que més m’agraden 🙂 I no és per dir-ho

    Per cert, em sembla que o ho vaig llegir molt malament o hi has fet una repassada? Ara, la traducció m’ha semblat millor.

    I ho repeteixo tantes vegades com calgui: “El mundo y sus demonios” és un dels millors llibres que he llegit mai.

  4. omalaled diu:

    Tranquil, Xavi, ja t’he he contestat al teu blog 🙂

    Salut!

  5. omalaled diu:

    Engineer: ahora funciona perfectamente … si ves más problemas dímelo.

    Salud!

  6. omalaled diu:

    Ahora funciona bien … al menos, a mí.

    Salud!

  7. omalaled diu:

    Es tanquen els comentaris a aquest article per problemes de SPAM.

Els comentaris estan tancats.