Llunàtics

La paraula llunàtic vol dir, segons el diccionari, que pateix bogeria, no contínua, sinó per intervals. Només en aquest article, la redefiniré com "persona que vol arribar a la Lluna" o "persona que vol arribar a l'espai exterior". La història d'avui vol fer homenatge a tots aquests "llunàtics" (inclosos en Goddard i en von Braun) que han passat per la història, que tantes i tantes vegades han estat objectes de burla i dels quals tant hem aprofitat les seves innovacions. I quan parlem de llunàtics hem de parlar de coets.
 

[@more@]

És possible que el primer llunàtic fora un xinès allà pel 1232, ja que sembla que van ser els que van inventar la pòlvora. Però anem una mica més endavant.

Els coets surten fins a en l'himne dels EUA. Resulta que en 1801 un expert artiller britànic anomenat William Congreve que havia obtingut coneixements sobre els coets a l'Índia els hi va donar ús militar. Alguns d'ells van ser utilitzats contra EUA en el bombardeig de Fort McHenry, a la guerra del 1812 i va ser el que va fer parlar a Francis Scott Key del "vermell resplendor del coet" quan va escriure La Bandera Estrellada (l'himne d'EUA) per commemorar el bombardeig.

Però segurament, el primer home de la història a voler utilitzar coets seriosament per a transport a l'espai va ser en Nikolai Ivánovich Kibalchich. Amb només 30 anys ja era un gran expert en explosius. Tenia la idea d'encadenar diversos cartutxos de manera consecutiva i així, dosificant la substància explosiva, es podria obtenir una acceleració contínua i suau fins a obtenir una alta velocitat. Si creieu que és una idea esbojarrada, ja em direu què penseu de la idea del matemàtic Stanislaw Ulam que era impulsar un coet mitjançant ni més ni menys que explosions nuclears.

El problema pel Kibalchich és que els seus camarades no apreciaven les seves idees. En realitat, ja tenien una altra: assassinar al tsar Alejandro II. Va ser en Kibalchich qui va fabricar la bomba per a això i posteriorment detingut per la policia i condemnat a mort. Però ni així va oblidar el seu somni de navegar pel Cosmos. Els 17 dies d'espera de la seva execució es va dedicar a seguir madurant les seves idees. Va ser ell qui va tenir la idea d'un mecanisme de control basat en la inclinació del motor. Si les toveres són dirigides a un lloc o un altre podem portar la nau on vulguem.

Dies després de la seva execució tots els seus plans i projectes van desaparèixer dels arxius dels jutjats que van instruir el seu cas. Corria llavors l'any 1881, un any abans del naixement del Goddard. Un cràter a la Lluna porta el seu nom.

En Konstantin Eduardovich Tsiolkovsky va tenir una pèrdua d'audició a causa d'unes febres als 10 anys d'edat. A conseqüència d'això es va refugiar en els llibres. No hi havia escoles per a sords, així que va haver de formar-se totalment a si mateix. Dels manuals que el seu pare li portava es va fer un gran científic. Va arribar a tenir més nivell en física i matemàtiques que els col·legials corresponents a la seva promoció.

Als 16 anys va demanar permís al seu pare per ampliar els seus coneixements de física, química, mecànica i astronomia a Moscou. A causa de la seva sordesa, portava un otòfon que li va fer motiu de no poques burles dels seus companys. Com el sou del seu pare no donava per més, Tsiolkovsky va haver de compaginar els seus estudis amb molts treballs extres durant les seves hores lliures. La fam i el fred dels durs hiverns l'hi van calar tant que el seu pare es va veure obligat a fer-lo tornar a casa on, almenys, menjaria dues vegades al dia.

I va tornar a casa, en efecte, però el seu somni continuava. Va superar un examen oficial per ser professor d'escola en Borovsk, a 100 km de Moscou. Si ja un home mig sord s'aïlla progressivament (entre d'altres coses perquè els "normals" som gairebé cecs), a això es va afegir l'aïllament científic.

En 1881 va resoldre les equacions de la teoria cinètica dels gasos i va enviar les solucions a la Societat Russa de Física i Química. Li van contestar que, desgraciadament per a ell, algú se li havia avançat uns 10 anys i no era un altre que l'escocès James Clerk Maxwell. Això, és clar, no li treu mèrit, per descomptat. Un dels membres de l'esmentada Societat era el Dimitri Mendeleyev qui es va interessar per conèixer aquell estrany home i es va sorprendre per la seva capacitat d'innovació, animant-lo a continuar.

En Tsiolkovsky no va tornar a cometre el mateix error i a partir de llavors es va documentar abans de seguir investigant. A aquest home li deu Rússia la construcció del primer túnel de vent destinat a provar desenvolupaments d'aeronaus. No va obtenir cap subvenció, per la qual cosa es va gastar bona part dels estalvis de la seva família en construir-lo. Va valer la pena, doncs va poder provar els avantatges d'un nou model de dirigible que ell mateix havia inventat amb una funda de metall ajustable. Va arribar a assajar fins a 100 models diferents de dirigibles amb molta varietat de formes.

En 1898 va escriure un llarg article en el qual descrivia una nau espacial que seria impulsada per un gas d'escapament per a coets i en 1903 va publicar "L'exploració de l'espai còsmic per mitjà dels motors de reacció" que va ser l'obra més important que va fer. Allà va anticipar les teories de la moderna astronàutica i coeteria i va proposar que en comptes d'utilitzar-se combustible sòlid, es fes amb líquid, com la bencina. D'aquesta manera podia dosificar-se millor la quantitat que entrava a la cambra de combustió i fer que el coet tingués més o menys empenta. A més, es podia obtenir molta més potència de la bencina que de la pòlvora.

Mai va construir un coet doncs el seu sou no donava per a això, però va fer una pila de prediccions, algunes de les quals, encara avui no s'han complert. Una d'elles és una curiosa nau en forma cilíndrica amb gravetat artificial i amb hivernacle. Els guionistes de cinema sí han posat l'esmentada nau moltes vegades per pantalla. La veritat és que ni avui tenim la tecnologia suficient per construir-la. També va proposar la idea d'una estació espacial. Una idea molt moderna, oi?

A principis del segle XX el seu fill Ignaty es va suïcidar i en 1908 el riu Oka es va desbordar destruint tot el valuós material científic que tenia a casa. Mentre en 1914 a EUA es concedien patents de dos models de coet, l'Acadèmia de Ciències Russa va rebutjar un innovador dirigible presentat per Tsiolkovsky.

Només en els seus últims anys va rebre una petita pensió per continuar amb les seves investigacions. 22 anys després de la seva mort, en el centèsim aniversari del seu naixement, el govern rus va planejar el llançament del Sputnik I, el primer satèl·lit fabricat per l'home, per a aquest dia en el seu honor. L'esmentat llançament es va endarrerir 29 dies però va ser un gran monument commemoratiu.

A la cara oculta de la Lluna existeix un cràter que, com el Kibalchich, porta el seu nom i està classificat amb el número 151 de l'Atles de la Lluna publicat per l'Acadèmia de Ciències de l'URSS. És una llàstima que els governs sempre s'enrecordin d'aquestes persones molts anys després la seva mort.

Deu n'hi do, per a un xaval sense possibilitat d'anar a l'escola, mig sord i objecte de burles per utililizar aquest otòfon per poder sentir les classes, veritat?

La làpida de la seva sepultura té la inscripció: "L'home no romadrà lligat a la Terra per sempre".

Amb "llunàtics" com aquests, segur que no.

Fonts:

"¡Esto es imposible!", VVAA (Javier Gregori)
"Historia del Telescopio", Isaac Asimov
"Enciclopedia Biográfica de Ciencia y Tecnología (Tomo III)", Isaac Asimov
http://www.daviddarling.info/encyclopedia/K/Kibalchich.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Konstantin_Tsiolkovsky
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tsiolkovski.htm

 

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.