L’analfabet i el ferrocarril

Els trens d'avui dia són una cosa habitual. La representació més moderna i avançada tecnològicament amb servei al públic la té (a data de 2005) una línia de levitació magnètica que comunica Xangai amb el seu aeroport trigant 7 minuts 20 segons a fer els 30 quilòmetres a una velocitat màxima de 431 km/h i una mitjana de 250 km/h. Altres recorreguts estan en estudi, principalment a la Xina i al Japó. L'inconvenient, com sempre, és el cost. Però per arribar a un cert grau de sofisticació cal una història que va ser, com gairebé sempre i com en gairebé tot, tortuosa i no exempta de sorpreses i curiositats.
 

[@more@]

La nostra història d'avui comença amb el Humphry Davy. Als 28 anys ja era membre de la Royal Society i és considerat el fundador de l'electroquímica. Fins i tot en Napoleó li va donar la Legió d'Honor, malgrat estar en guerra amb Anglaterra.

Doncs bé, al 1813 hi va haver una terrible explosió de metà en una mina de carbó a Gateshead-on-Tyne, al nord d'Anglaterra. Hi van perdre la vida 92 homes. En Davy es va ocupar d'estudiar la seguretat a les mines i determinar les condicions sota les quals explotava el metà i, després de molts experiments, va dissenyar la llum de seguretat del miner que encara avui porta el seu nom. Va demostrar que si s'envoltava la llum amb una reixeta metàl·lica fina, la calor de la flama no encenia cap gas al voltant. La calor de la flama era dissipada pel metall. Per això va rebre les felicitacions de la Royal Society i un premi de 2000 lliures. Pobre Davy!: diuen que el millor descobriment de la seva vida va ser el del Michael Faraday. En fi.

De sobte, va aparèixer un home, un guardafrens de vagonetes d'una mina de carbó, un analfabet fill d'un fogoner d'una màquina de vapor utilitzada per a trure aigua de l'esmentada mina. Insistia, enfurismat, haver fet anteriorment un invent similar basat en el mateix principi, doncs la flama estava envoltada d'un escut metàl·lic amb forats. Els seus defensors es van enfadar tant que van fer una col·lecta i li van donar 1000 lliures. Aquests calés els va invertir per investigar en allò que l'apassionava: les locomotores a vapor. Es deia George Stephenson. Però tornem enrere, a l'inici de la seva vida.

Nascut al 1871 va pertànyer a una família summament humil. De nen havia treballat com a cuidador de bestiar. Als 14 anys ja ajudava al seu pare i també treballava reparant sabates per guanyar uns diners extra. Als 16 ja ho feia de manera independent i als 18 anys encara era analfabet. Treballant amb el seu pare va aprendre a resoldre problemes mecànics, cosa que el va fascinar. Però com que no tenia gairebé educació va haver d'anar a una escola nocturna en els seus anys juvenils per aprendre a llegir, amb el que va aprendre a estudiar el treball del James Watt.

El 1804 va entrar a les mines de Killingsworth en substitució del seu pare que s'havia quedat cec. Aviat va destacar per una sèrie de pràctics invents. El 1810, un pagès de la comarca li va ensenyar nocions de matemàtiques, de mecànica i de química. L'interès mostrat pel Stephenson en relació al mecanisme dels pous de carbó, el van portar a convertir-se en un expert a muntar i desmuntar les màquines dels pous i dos anys més tard va començar a exercir com a enginyer-director d'aquelles mines.

Es va proposar millorar aquelles màquines. Els seus primers treballs en el disseny de locomotores es va limitar a la construcció de màquines per transportar càrregues en les mines de carbó, i el 1823 va crear una fàbrica a Newcastle per a la seva producció. Per aquella època els cotxes eren tirats per cavalls de la mateixa manera que les vagonetes de carbó per treure el material de les mines. L'Stephenson va construir tan bé les màquines que van deixar d'utilitzar-se els cavalls per treure les vagonetes de carbó i és que, en aquell temps, que fossin uns cavalls els que tiraven de les vagonetes no era senzill. El pinso havia pujat massa. L'avantatge de les màquines d'Stephenson era que el combustible amb el qual funcionaven, el carbó, sortia de les pròpies mines.

Al costat d'un home de negocis, va obtenir la concessió d'un traçat ferroviari entre Darlington i Stockton. La seva locomotora, l'Activi, arrossegava sense esforç 33 vagons i va aconseguir superar els 20 km durant 65 minuts. Va ser el primer ferrocarril de passatgers mai construït. Per primera vegada a la història es va fer possible un transport més ràpid que el galop dels cavalls.

El 1829 es va organitzar a Rainhill una carrera de "velocitat i duració" per assignar la concessió del disseny i traçat de la línia de Liverpool a Manchester. El que guanyés s'emportaria l'esmentada concessió. Aquelles màquines havien de fer un recorregut de 3 km i la càrrega que havien d'arrossegar de 13 tones. Havien d'aconseguir, almenys, els 17 km/h. Es van presentar 5 inventors. Un d'ells era l'Stephenson i, com ja haureu pogut sospitar, va guanyar la màquina que ell havia portat: la Rocket. Va superar totes les proves i va assolir la fantàstica velocitat de 57 km/h, guanyant àmpliament als seus rivals. Mai s'havia aconseguit una velocitat així fins aleshores. De fet, la Rocket va ser utilitzada durant molts anys i va transportar tant mercaderies com passatgers. (Teniu aquí una maca animació de l'esmentada màquina).

La rocket

Li van donar la concessió però va haver d'aguantar la violenta hostilitat dels pagesos i terratinents a tota la línia del trajecte. Va realitzar gestes impressionants, com el traçat de la línia fèrria sobre zones pantanoses i la construcció de nombrosos ponts al llarg del camí. Els empresaris de la vella classe provaven de defensar els seus interessos amb afirmacions que s'han arribat a fer llegendàries: "Les dones embarassades avortaran" o "L'aire enverinat matarà al bestiar", "Els ocells cauran abrasats", "Centenars d'hostalers i cotxers estaran desocupats".

Al debat que es va originar en la Cambra dels Comuns per a la concessió, un membre de l'esmentada Cambra li va preguntar:

– Suposem ara que una de les vostres màquines va marxant a raó de dos i mig o tres quilòmetres per hora i que una vaca travessés la línia i interceptés el camí de la màquina, no seria això una circumstància molt delicada?

– Sí; molt delicada… per a la vaca – va replicar.

Amb el seu amic, el mecànic William Fairbairn, va dissenyar el pont sobre Menai Strait (nord de Gal·les, 1845-50) a partir del prototip de "caixa", que tan popular es faria en trens. Encara que les teories de Navier sobre resistència de materials havien estat publicades poc abans, l'Stephenson va haver d'utilitzar temptejos empírics (en altres paraules, a base de prova i error).

Pont sobre Menai Strait

A partir de 1833, van aparèixer companyies per finançar el projecte de l'Stephenson, amb la finalitat de tenir la xarxa ferroviària en tot el país, projecte que va resultar importantíssim per al desenvolupament tèxtil d'Anglaterra durant la Revolució Industrial. Va assessorar a projectes similars a Bèlgica, Alemanya i Espanya.

I així va ser, gràcies a l'empenta i a l'interès del George Stephenson, com es va arribar a l'aplicació útil del ferrocarril que s'ha convertit en una important forma de transport, primer a Anglaterra, després a la resta d'Europa i finalment, a tot el món.

No se li van pujar per això els fums i va seguir sent humil, igual que ho va ser quan era guardafrens. Li van oferir participar al parlament Anglès però va rebutjar l'oferiment. En retirar-se de la construcció de les màquines, es va dedicar a la jardineria morint el 12 d'agost de 1848.

A Chesterfield, hi ha un monument en honor a George Stephenson com a homenatge a l'inventor de la primera locomotora i una Rocket encara es pot veure al Museu de la Ciència de Londres. Només falta que sigui reconegut per la llum de seguretat atribuïda a Davy. El seu fill, en Robert, va continuar on ho va deixar el seu pare.

Deu n'hi do per a un humil guardafrens d'una mina i analfabet als 18 anys, oi?

 
Fonts:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.