Aquets matemàtics estan boijos

El post d'avui va de diferents anècdotes dels matemàtics i les matemàtiques. I és que, com deia l'Obèlix, aquests matemàtics estan bojos. A ells va dedicat amb tota l'admiració d'un servidor. 

[@more@]

La directora d'un col·legi a Thatcher, Arizona, va decidir retirar tots els llibres polèmics de la biblioteca. Quan va finalitzar la purga, només quedaven en les prestatgeries els llibres de text de matemàtiques.

La senyora Maria Drew, un mestressa de casa de 51 anys d'edat, natural de Waterloo, Iowa, va escriure a màquina tots els números des de l'1 fins a 1.000.000, després que un professor li digués al seu fill que era impossible comptar fins a aquesta xifra. Va trigar cinc anys i va utilitzar 2.473 folis de paper.

En certa ocasió, l'Einstein va convidar al Schnabel, pianista de gran renom, a passar un cap de setmana musical. Es van embrancar en una sonata de Mozart bastant complicada; l'Einstein tenia problemes per seguir la partitura. Al final, i després de múltiples explicacions, el Schnabel es va enfadar, va copejar amb irritació les tecles i va gemegar: "¡No, no, Albert, així no …! Per Déu! És que no saps comptar? Un, dos, tres, quatre …!"

En George Chrystal (1851-1911) va ser un professor molt conegut a la seva època i autor de diversos llibres de text. A la meitat d'un raonament brillant es veia obligat a aturar-se per sumar 4, 7 i 11, per exemple. Sumes d'aquest tipus eren l'únic que no podia fer i llavors mirava a la classe a la recerca d'ajuda. "20", li cridaven, "24", "17", mentre ell continuava pensant. El fet que el professor recorregués a les seves intel·ligències feia somriure als alumnes.

Els seients de la classe del professor Chrystal s'alçaven en esglaons progressius. Un dia, un estudiant que estava assegut en un dels extrems del desè banc va llançar una canica mentre el professor escrivia a la pissarra d'esquena als seus alumnes. La canica va rodar i va rodar classe avall fins a arribar als peus del professor produint un soroll increïble a cadascun dels deu esglaons corresponents abans d'arribar a terra. El senyor Chrystal en cap moment va girar el cap, però quan la canica va arribar, encara sense girar el cap, va dir:

– Seria tan amable d'aixecar-se l'alumne de l'extrem del desè banc que ha llançat la canica?

I és que el Chrystal havia anat comptant els cops de la canica en els esglaons mentre seguia amb la seva tasca a la pissarra. Sembla que encara que no sabia sumar sí sabia comptar, oi?

El Isaac Barrow (1630-1677) va ser un nen problemàtic pare del qual solia dir que si Déu hagués de portar-se a un dels seus fills, ell podria prescindir d'Isaac. Per sort, Déu no s'ho va portar i va tenir oportunitat de créixer. Es va convertir en el primer professor lucassià de Matemàtiques de Cambridge, que heretaria al 1670 el Isaac Newton (més tard altres com en Dirac i en Hawking a dia d'avui). De fet, el propi Newton va ser deixeble seu.

Es podria dir que no va haver molt afecte entre el Barrow i el favorit del rei Carlos II, el comte de Rochester, qui havia anomenat als capellans "rància relíquia de la divinitat". Un dia, a la cort, on el Barrow servia com capellà del rei, es va trobar amb el comte, qui li va fer una profunda reverència i li va dir sarcàsticament:

– Als seus peus, doctor.
– I jo a les seves plantes, senyor.
– Seré el vostre més sincer servidor fins al mateix centre de la Terra, senyor.
– I jo a les antípodes, senyor.
– Senyor doctor, sóc vostre fins al més fosc abisme de l'infern.
– Doncs jo aquí, senyor meu, ja em separo de vos – va respondre mordaçment el Barrow i se'n va anar.

Un dels matemàtics més sorprenents de la història va ser en Paul Erdös (1913-1996). Va escriure més de 1.200 articles amb uns 300 coautors. Aquest brutal nombre de publicacions només ha estat superat a tota la història només per l'inigualable Leonhard Euler.

No tenia un lloc fix de residència. Viatjava d'un departament de matemàtiques a un altre amb dues maletes escrivint els articles amb altres matemàtics molt més "normals" que ell. No es preocupava de la seva situació personal, mai va tenir targeta de crèdit ni talonari de xecs. Viatjava amb dues maletes perquè deia que "la propietat privada és una càrrega".

Per contra, sempre va ser molt generós amb els altres. En 1984 va guanyar el premi Wolf, dotat amb 50.000 dòlars. Es va quedar 750 i la resta ho va repartir.

L'Abraham de Moivre (1667-1754) va ser un hugonot que va marxar a Londres quan va ser derogat l'Edicte de Nantes. La seva fama es deu sobretot a la fórmula del De Moivre:

Fòrmula del De Moivre

on i és l'arrel de -1. Va ser, a més, un dels integrants per resoldre la disputa entre el Newton i el Leibnitz sobre la paternitat de la invenció del càlcul infinitesimal.

Quan ja era vell, dormir 20 hores diàries es va convertir en alguna cosa habitual per a ell. Poc abans de la seva mort declarava que necessitava dormir cada dia deu o quinze minuts més que el dia anterior. L'endemà d'haver superat les 23 hores de somni va dormir fins a fer les 24 hores i va morir sense arribar a despertar-se.

Deien els seus amics que el matemàtic Peter Gustav Lejeune Dirichlet (1805-1859) no era molt amic d'escriure cartes. Va fer una excepció quan va néixer el seu primer fill. Va enviar un telegrama al seu sogre amb el següent missatge: 1+1=3.

Això és el que es diu un home de poques paraules.

El filòsof i matemàtic britànic Bertrand Russell (1872-1970) va ser convidat a fer una conferència política a un club de dones conservadores. Degut al discurs esquerrà del Bertrand, les dames van començar a llançar-li tot el que queia a les seves mans. Per evitar mals majors i rescatar al filòsof, un guàrdia va provar apaivagar a la massa enfurismada. "¡Senyores, però és un gran matemàtic!", va exclamar. "¡Però és un gran filòsof!", va insistir sense cap èxit. Finalment, el guarda va cridar: "¡Però el seu germà és comte!". La calma va tornar a la sala i el Bertrand va poder salvar la pell.

 
Fonts: 
"Albert Einstein", Carl Seelig
"Los matemáticos no son gente seria", Claudi Alsina, Miguel de Guzmán
"El curioso mundo de las matemáticas", David Wells
http://thales.cica.es/cadiz/ecoweb/ed0898/recursos/tontematicas2.htm
http://www.prospect-magazine.co.uk/article_details.php?id=3631
 

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.