Una reunió per a la historia

En Remo de CPI ens fa la crònica (amb foto inclosa) explicant que Fogonazos va guanyar el premi 20blogs en modalitat de ciència. Ressignació. Em vaig alegrar un munt per l'Aberron, l'editor de Fogonazos, a qui vaig tenir el gust i el plaer de conèixer personalment. Encara que m'hagués encantat guanyar, doncs a ningú li amarga un dolç, l'important no és qui guanyés dels tres, sinó el motiu pel qual fem els nostres blogs: divulgar la ciència i fer-la més propera a tots, inculcar el pensament crític, fer pensar i gaudir fent-ho; això és l'important. També cal recordar que altres blogs que també mereixien guanyar no van arribar a la final, simplement, perquè havien de ser tres. Estic parlant de blogs com MedTempus, Malaciencia, Gaussianos, Ocularis, Ciencia de Bolsillo i d'altres que ara no em venen al cap.
 

[@more@]

No m'agrada anar lluny de casa i de la família i molt menys haver de dormir fora sense ells. Des que conec al Remo, però, haig de reconèixer que em sento a Madrid com a casa (¡sent de Barcelona!). Tòpics a part, avui dia, qualsevol pot reunir-se fàcilment encara que hagi grans distàncies que els separen. No era el mateix allà per l'any 1860, però va hi haver una reunió amb tot el que costava fer-les. No va tenir res de particular: només va canviar la Història de la Ciència i sobre ella us vull parlar a la nostra història d'avui.

Els àtoms són petits, invisibles, intangibles. Com podia un estar segur del que pesaven? Els químics de l'època preferien calcular en termes de les seves mesures directes les substàncies que manipulaven. Per exemple, van descobrir que l'aigua contenia vuit parts d'oxigen d'una part d'hidrogen en pes. Així, afirmaven que l'"equivalent en pes" de l'oxigen era 8. Això els semblava més significatiu que dir que el pes atòmic de l'oxigen era 16.

Però havia problemes. Molts químics van començar a confondre pes equivalent amb pes atòmic i, sovint, encasellaven el pes atòmic de l'oxigen com 8. A més, no tenien cura a l'hora de distingir entre pes atòmic i molecular.

Com a resultat de tot això, hi havia freqüents desacords de còm escriure les fórmules de les molècules més complicades, sobretot, aquelles en les que estava implicat el carboni. Amb un químic dient que una molècula tindria dos àtoms d'oxigen amb un pes de 8 cadascun i un altre dient que hauria de tenir un àtom d'oxigen amb un pes de 16 ja podeu imaginar les pèrdues de temps en inútils discussions. La confusió era tal que arribaven a existir 20 fórmules diferents per descriure compostos bastant simples.

Per fi, un dels químics més importants de l'època, l'alemany Friederich August Kekulé va proposar: Per què no convocar una conferència dels químics més importants de tot Europa i discutir de tot això?

La carta d'invitació deia el següent:

Aquest congrés no pot deliberar en nom de tots, ni pot prendre resolucions que s'hagin d'acceptar-se sense més, però amb una discussió lliure i minuciosa, alguns malentesos poden eliminar-se i arribar a un comú acord sobre alguns dels següents punts: la definició de nocions químiques importants com les expressades per les paraules àtom, molècula …

Va ser la primera reunió científica internacional de la Història: el Primer Congrés Internacional de Química. Es va fer el setembre de 1860, a la ciutat de Karlsruhe (Alemanya). Van acudir 140 dels químics més eminents del món, inclosos en Borodin (¿recordeu el músic-químic o químic-músic?) i en Mendeleyev.

La reunió va durar 3 dies i va començar amb malament. Els químics parlaven i parlaven però semblaven no arribar enlloc. Donava la sensació que tot anava a acabar en un complet desastre i que tot seria temps perdut. De sobte, va aparèixer un químic sicilià anomenat Stanislao Cannizzaro que va canviar tot l'esperit de la reunió.

El primer dia, en Kekulé va discutir amb aquest jove sobre la diferència entre molècules "químiques" i "físiques". Era una discussió sobre l'existència real i concreta dels àtoms i les molècules. Quins temes més apassionants per debatre a una reunió, oi?

En Cannizzaro era un jove valerós molt acostumat a les controvèrsies. Havia pres part molt activa a la revolució contra Nàpols, a el seu Sicília natal, i va haver de sortir d'allà a corre-cuita quan es va perdre la Revolució. Treballant i esperant el seu moment oportú, va tornar a Itàlia en 1860 quan s'estava formant el nou regne. Va arribar a ser fins i tot vicepresident del Senat.

El segon dia de reunió va distribuir entre els participants un resum sobre la seva teoria anomenat Sunto di un corso di filosofía Chimica que havia escrit un parell d'anys abans i que molts dels congressistes van llegir en el llarg camí a casa. En ell reprenia els descobriments fets 50 anys enrere pel seu compatriota Amadeo Avogadro, que eren ignorats per la majoria. Enfrontant-se a tots ells va fer una forta defensa del punt de vista atòmic en Química. I és que, en concentrar-se en els pesos atòmics es podien aclarir les seves fórmules i posar ordre en tot aquell caos.

Posem fi – va dir – a la confusió entre àtoms i molècules, entre pesos equivalents i pesos atòmics.

Una altra contribució decisiva la va fer el químic anglès Edward Frankland. Nascut el 1825, era un aprenent de farmacèutic que havia estudiat química pel seu compte i ho va fer amb tan bons resultats que va aconseguir un doctorat per la Universitat de Marburgo, a Alemanya. En 1852 ja havia introduït el concepte de valència. Els àtoms de cada element individual tenien una capacitat específica per combinar-se amb els àtoms d'altres elements i això determinava les proporcions en les quals s'unien per formar els compostos. Per exemple, l'hidrogen tenia una valència 1 i l'oxigen 2, així que un àtom d'oxigen es combinarà amb 2 àtoms d'hidrogen.

Quan els químics van tornar als seus laboratoris eren plens de nova confiança i van començar a treballar de manera més sistemàtica amb resultats molt més profitosos. Els pesos atòmics es van convertir en un gran factor en la investigació dels elements.

I quines van ser els conseqüències d'aquesta reunió? Sobretot, dues: les estructures del Kekulé i la taula periòdica del Mendeleyev. Tant de bo algunes reunions de les altes cimeres polítiques fossin tan productives.

Estic segur que la nostra reunió no va ser tan important; però va ser la nostra.

Fonts:
"La búsqueda de los elementos", Isaac Asimov
"Historias curiosas de la ciencia", Cyril Aydon
"Enciclopedia Biográfica de Ciencia y Tecnología", Isaac Asimov
http://www.planetario.gov.ar/histoquimi.htm

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una reunió per a la historia

  1. omalaled diu:

    Ho sento, no vaig mirar lo del Cosmocaixa, però ho miraré: la vida que portem ens treu massa temps per gaudir de les coses bones.

    He llegit una biografia del Cajal on explica moltes anècdotes divertides d’ell, però no explica massa bé què és el que va descobrir exactament. Si em fas un cop de ma i em dones referències, ho faré amb molt de gust 🙂

    Salut!

Els comentaris estan tancats.