La Missió Alsos

Per saber l'estat de l'armament atòmic alemany als temps de la Segona Guerra Mundial es va crear a la tardor de 1943 un comando d'intel·ligència militar nom en clau del qual era Missió Alsos com un grup que formava part del projecte Manhattan.
 

[@more@]

Els components de l'esmentada missió poc semblaven tenir d'espies, ja que en el seu uniforme portaven la lletra alfa travessada per un llamp vermell que simbolitzava l'energia nuclear, així que eren fàcilment identificables. Al comandament d'aquesta missió van posar al coronel Boris Pash. Van ser tan escassos els descobriments que va tenir a la seva primera missió a la Universitat de Nàpols que li van dir que per a la seva propera empresa li posarien un agregat científic.

Van escollir al Samuel Goudsmit, un conegut físic experimental holandès apassionat per l'estudi dels moderns mètodes d'investigació criminal. Va poder veure la seva fitxa per error on va descobrir els avantatges per a l'empresa: no havia treballat al Projecte Manhattan, per tant si l'agafaven els enemics no podria dir res; parlava perfectament l'anglès i l'alemany; havia treballat amb el Paul Ehrenfest i amb el Niels Bohr i ja havia fet llavors el descobriment del spin electrònic, al costat del George Uhlenbeck. Tot i així, sempre va dir de si mateix que "no era un físic massa bo".

Si això no és ser un bon físic estem llestos. D'altra banda, era un home alegre, simpàtic i a banda de tenir passió per la criminologia era un excel·lent egiptòleg, col·leccionador d'escarabats i excel·lent narrador. Però, sobretot, era senzill i bondadós i els seus deixebles el veneraven.

Deien que per les venes dels físics passa corrent d'alta tensió però per les de Sam passava simplement sang. A un físic nuclear que volia presenciar la prova d'una bomba atòmica li va dir: Si vostè s'obstina a veure un espectacle, vagi millor al teatre. Això potser és més profitós per al seu treball. A Pauli se li va acudir el principi d'exclusió a la representació d'un musical a Copenhaguen.

Doncs bé, va tenir un problema de conciència. Dos físics holandesos havien fugit a Anglaterra durant la guerra i havien prestat servei al govern holandès durant el mateix. Goudsmit va trobar però actes alemanyes on es deia que aquests dos físics havien treballat pels armaments de guerra alemanys a fi de poder sostenir amb vida a les seves famílies. Havia, podia ell, honradament, donar informes sobre una falta política d'aquest calibre de dos homes que podia considerar com patriotes? No ho va fer.

El 15 de novembre de 1944 la ciutat d'Estrasburg va capitular davant el general Patton. El coronel Pash va ser entre les primeres tropes que van entrar a la ciutat i la seva secció va ocupar l'Institut Físic de la Universitat. En ell van trobar nombrosos documents gràcies als quals van capturar a quatre físics alemanys.

Segons explicava, es va sentir cohibit. Al cap i a la fi aquests homes, als quals havien empresonat, no deixaven de ser col·legues seus. Mereixen uns científics estar empresonats? És això normal en temps de guerra? Es va donar a conèixer com físic davant d'ells. Tot i així, no van voler dir res sobre les seves investigacions.

Aquí, més que mai, es va adonar de lo diferentes i oposades que són les lleis que regulen la vida científica i les que regulen la guerra. D'un costat, la franquesa i l'amistat internacional; d'altre, el secret i la violència. Els va tractar amb tot respecte.

Potser la part més coneguda de la missió Alsos va ser l'Operació Epsilon. Van anar per Europa capturant als deu científics més rellevants d'Alemanya per portar-los i retenir-los en secret al Farm Hall, una casa de camp prop de Cambridge. Entre els capturats hi havia dos Premis Nobel: en Werner Heisenberg (que se'ls hi havia escapat en una ocasió amb una bicicleta) i l'Otto Hahn. Els altres vuit eren Walther Gerlach, Erich Bagge, Kurt Diebner, Paul Harteck, Horst Korschning, Carl Friedrich von Weizsäcker i Karl Wirtz.

Goudsmit sempre havia mantingut però que l'únic físic alemany capaç de fer una bomba atòmica era en Heisenberg. Quan li parlaven d'altres físics sempre contestava: Pot ser que un pintor de parets imagini i fins a es convenci un dia que s'ha convertit en un geni militar o que pot vestir uniforme diplomàtic un representant de champanyes; però aquests tipus estranys mai no podrien haver adquirit amb suficient rapidesa els coneixements científics per construir una bomba atòmica.

Aquí en Goudsmit es va equivocar doncs, realment, havia projectes paral·lels a Alemanya que estaven més avançats del que ell pensava.

Hi ha una altra divertida anècdota de la missió Alsos de les que crea afició. Una broma en temps de guerra pot ser interpretada com una cosa seriosa pels que la reben i la es pot embolicar fins a extrems insospitats.

Va haver un temps durant la Segona Guerra Mundial que va arribar realment a pensar-se que els alemanys estaven molt avançats en el desenvolupament de la bomba atòmica. Goebbels havia amenaçat amb un arma màgica i Fermi ja havia aconseguit fer a EUA la primera reacció nuclear en cadena. Les sospites eren raonables.

Doncs bé, quan els exèrcits aliats estaven a les portes d'Estrasburg, van sentir dels alsacians que en la seva Universitat existien laboratoris alemanys que treballaven en la investigació atòmica. Com l'atac militar no acabava d'entrar a la ciutat, la Missió Alsos es va posar en acció.

Enmig d'un intens tiroteig el capità Robert Blake va travessar fins al mig del Rin per omplir uns bidons amb la seva aigua. Pensaven que si els alemanys tenien un reactor atòmic, segurament, ho haurien de refredar amb l'aigua d'aquest riu. En cas que fora així, un anàlisi detectaria traces de radioactivitat i d'aquí la importància de recollir mostres.

Ja recollides, el comandant encarregat d'enviar-les va tenir la idea d'afegir una ampolla d'exquisit vi negre del Rosselló com mostra totalment extraoficial. A l'etiqueta va posar: "Examineu també això, la radioactivitat d'aquesta substància".

Aquella mateixa nit va arribar un cablegrama xifrat del despatx del general Grooves. Després de descifrar-lo deia: "Aigua negativa. Vi mostra activitat. Envieu més. Urgent!". A París van riure una estona pensant: "Es veu que els ha agradat molt".

Però al cap de poc temps va començar a arribar un telegrama rere un altre. "Qui escamotejava les ampolles de vi?" i ho preguntaven molt seriosament. Es veu que, a Washington no havien entès la broma i no havien begut el vi sinó que l'havien abocat en tubs d'assaig barrejant-lo amb productes químics creient detectar traces de radioactivitat. No seria possible que hagués un laboratori alemany pels voltants de la vinya?

Van tractar d'explicar-los que havia estat una simple broma pero no va donar resultat. La gent del Pentàgon va insistir a comprovar-lo així que el Goudsmit va haver d'enviar a dos homes al Rosselló. Abans de partir els va advertir: "Feu la vostra feina tot lo bé que sapigueu. No sigueu avars. I sobretot, porteu-nos una ampolla més de cada classe per a … les nostres actes!".

Per si s'hagués complicat poc la cosa, els vinyadors francesos van creure que aquests dos homes eren els primers representants de cases d'exportació americanes. Així que on fos que demanessin el gran Rosselló eren molt ben rebuts. Van passar deu dies realment divertits.

Amb cistells carregats de vi negre, raïm i mostres de terra van tornar a París.

Missió complerta.

 
Fonts:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La Missió Alsos

  1. dan diu:

    Això confirma que no tenen sentit de l’humor els americans!

  2. omalaled diu:

    No sé si tots els americans, pero els militars … segur que no! 🙂

    Salut!

Els comentaris estan tancats.