L’edat real de la Terra

Quina és l'edat de l'Univers? Els que estigueu més informats ràpidament em direu que uns 13.000 milions d'anys. I quan s'afirma això s'entén que el Big Bang va succeir realment fa 13.000 milions d'anys. No obstant això, en altres èpoques, el concepte “Edat de la Terra” i, per tant “Edat de l'Univers”, només podia contrastar-se amb el que deia la Bíblia.
 

[@more@]

Vegem, l'Adan va viure 930 anys i tenia 130 quan va néixer en Set; aquest va engendrar l'Enós quan tenia 105 anys i aquest al Cainan als 90 i així successivament. La idea era seguir i connectar un amb un altre fins que tinguéssim la data exacta de la Creació. Algunes èpoques eren ambigües com per a seguir-les només des de la Bíblia i va caldre tirar de dates aportades pels caldeos i pels perses. Finalment, el càlcul es va fer força vegades per i persones molt brillants.

En Teòfil d'Antioquía va datar la Creació l'any 5.520 a.C., Julio Africano el 5.500 a.C., Martín Lutero el 4.000 a.C., l'Isaac Newton el 3.998 a.C., però potser la més famosa és la del bisbe irlandès James Ussher en la Bíblia del rei Jaime on deia que la creació havia estat exactament el 23 d'octubre del 4.004 a. de C.

Podeu riure, posar-vos les mans al cap, justificar les opinions d'aquesta gent o qualsevol altra cosa, però els hi hem de donar el valor de ser els primers intents de calcular l'edat l'Univers. No deixa de ser una qüestió interessant plantejar-se per què els grecs, babilonis i altres mai es van plantejar esbrinar precisament l'edat de l'Univers. Però això és altre tema. Actualment, hem deixat de costat la Bíblia per a explicar aquesta edat; però fins i tot avui dia existeixen encara fanàtics religiosos que afirmen que no podem confiar en les nostres datacions o els nostres sentits. Afirmen que, realment, l'Univers va ser creat per Déu fa només uns milers d'anys i, simplement, sembla vell.

Podrien tenir raó? Podem estar segurs que l'Univers és realment vell? Potser va ser creat ja amb una determinada edat i l'anterior, encara que els nostres sentits així ho detectin, realment no va existir. Imaginem que sabem fer un home àtom a àtom i fabriquem no un bebé, sinó un de 40 anys i el fem de manera que fins i tot tingui memòria i realment pensi que té 40 anys. Els seus records coincidirien totalment amb la seva realitat actual i ell no podria saber si realment li van fabricar amb 40 anys o realment va néixer fa 40 anys. Doncs bé, això mateix podria succeir amb la creació de l'Univers, encara que ens planteja altres qüestions de fons més filosòfic. Vegem-lo en un exemple.

La Sanduleak 69.202a (en honor al seu descobridor, Nicholas Sanduleak), una estrella supergegant blava, va esclatar fa 168.000 anys, segons el temps de la Terra. Ho va fer en forma de Supernova del tipus II: la SN 1987A. Va ser la primera supernova que vam poder veure a la Terra des de la invenció del telescopi. Encara que havia succeït feia 168.000 anys, ningú ho va saber fins que un assistent tècnic que treballava en l'Observatori de Las Campanas, a Xile, la va observar la nit del 23 al 24 de febrer de 1987. Aquesta explosió va ser clarament visible a ull nu en la foscor del cel nocturn. Les notícies van trigar tant temps en arribar perquè la Sanduleak 69.202a està a 1,5 trilions de quilòmetres (1.500.000.000.000.000.000 km) en la propera minigalaxia coneguda com el Gran Núvol de Magallanes i la llum viatja (només!) a 300.000 km/s.

Si l'Univers va ser creat fa uns milers d'anys, ha d'haver estat fet amb la Sanduleak 69.202a ja esclatada; o sigui, una estrella creada morta. Però això no seria tot. En l'espai entre aquesta sinistrada estrella i la Terra ha d'haver un feix de llum que s'estén contínuament des dels nostres ulls fins l'estrella. I en aquest feix, marxant inexorablement cap a nosaltres, estaria el registre dels successos que van esdevenir en ella.

Imaginem aquest feix del dia de la creació: ha d'haver estat creat intacte al costat de tota la resta i transporta, en la major part de la seva longitud, la imatge d'una estrella morta que ha esclatat en trossos i residus que surten a tota velocitat. Però a curta distancia de la Terra, en un segment de només uns milers d'anys llum, el feix duu codificada una curiosa ficció: les imatges d'una estrella viva que mai va existir. L'artifici global està fet simplement perquè sembli que va haver una estrella viva, mentre que de fet, l'Univers es va crear amb aquesta estrella morta.

Qui pot assegurar que aquest estrany i artificiós acte de creació no va succeir, com diuen, fa uns pocs milers d'anys? Però, és clar, si acceptem això, surten altres preguntes, doncs no fa falta que pensem en quatre mil anys. Si Déu pot crear un Univers jove que sembli vell, còm podem estar segurs que Ell no ho va crear, diguem, fa dos mil anys, potser per a coincidir amb el naixement de Jesús? Això hagués suposat crear alguns registres humans, tals com l'Antic Testament, així com els registres fòssils tals com els dinosauris, i els registres estel·lars com el curiós feix de llum fix de la Sanduleak 69.202a.

I què? em direu vosaltres. Doncs que si realment penseu que així va poder ser, la cosa es tornaria més interessant: un Ésser que pot fer estrelles mortes també podria falsificar uns pocs manuscrits. De fet, còm podem estar segurs que l'Univers no va ser creat fa cent anys, amb tot disposat perquè sembli que sigui molt més vell? O, per al cas, potser el món va començar fa cinc minuts, i tots hem estat creats ja amb els records als nostres cervells. Más interessant encara seria el qual els nostres records diferissin una mica, per a deslligar controvèrsies com la del nombre de tiradors que van assassinar al president Kenedy o, simplement, per a poder proposar aquest debat.

Us adoneu de la filosofia que comporta aquesta hipòtesi? Sí, ho reconec, és una empanada mental que no té ni cap ni peus, però són aquelles coses que no es pot demostrar ni la seva veracitat ni la seva falsedat, però que han influenciat fortament la vida d'alguns homes o, almenys, ens han donat un moment per a traure'ns un somriure. En particular, parlo d'en Georges Henri Lemaître. Aquest home és famós per haver solucionat les equacions d'Einstein apliacades a l'Univers sencer (l'Alexander Friedman ja les havia resolt, però Lemaître no ho sabia) i va concloure que s'està expandint i que té una edat entre 10.000 milions i 20.000 milions d'anys.

A més de ser un respectat físic teòric també era sacerdot catòlic. Per aquell temps, va anar a fer classes en la Universitat de Gotinga on estudiava en Victor Weisskopf, qui ens explicava una graciosa anècdota. Resulta que Lemaître havia estat involucrat també en el càlcul de l'edat de la Terra a través de la semivida i abundància d'alguns elements radioactius:

L'abat Lemaître ens va dir que les investigacions havien revelat que la Terra tenia uns 4.500 milions d'anys. Quan ens asseiem amb ell, després de la seva xerrada, algú li va preguntar si creia en la Bíblia. Ell va dir:

– Sí, cada paraula és certa.

– Però – vam replicar nosaltres – com pot dir-nos que la Terra té 4.500 milions d'anys si la Bíblia diu que té 5.800 anys aproximadament?

Ell, suposo que mig de broma, va contestar:

– No hi ha contradicció.
– Com que no? – gairebé vam cridar.

Ell va explicar que Déu va fer la Terra fa 5.800 anys amb totes les substàncies radioactives, els fòssils i altres indicis d'una edat més gran. Ho va fer per temptar a la humanitat i posar a prova la seva creença en la Bíblia. Llavors vam preguntar:

– Per què està vostè tan interessat en esbrinar l'edat de la Terra si no és l'edat real?

I ell va respondre:

– Només per a demostrar-me que Déu no va cometre ni un sol error.

Fonts:

“Sobre el tiempo”, Paul Davies
“El péndulo del tiempo”, Jo Ellen Barnett
“Eurekas y euforias”, Walter Gratzer 

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’edat real de la Terra

  1. Fox diu:

    No està malament 😉 Aquestes anades de olla tenen mes sentit del que molte gent espensa quan no es para a pensar dos segons. I aqui queda ben clar que quan hi ha una forsa suprema (teorica o real)pel mitx no cal que et plantegis res per que tot te infinetes solucions, es el que te el ser “etern” i “totpoderos”…. Senes unes premises segures no pots trobar cap solucui que sigui certa.

  2. Joan diu:

    AIXXXX per un dia no faig els anys el mateix dia que la Terra!! XD

    Realment és tot molt filosòfic però no t’enganyis, encara no existim, el que som ara és el que Déu està programant per fer un Univers vell d’aqui a uns anys ^-^.

    Respecte a l’anècdota crec que creia cegament amb la Bíblia… Ara m’ha fet recordar una altra frase dita també per un físic força semblant que no puc recordar exactament de qui era. A veure si hi penso.

  3. omalaled diu:

    Fox: és cert. Aquestes anades d’olla, de vegades, es comenten amb els amics, però cal posar les coses clares.

    Joan: vinga la frase … “me tienes en ascuas” 🙂

    Salut!

  4. Joan diu:

    Després d’una hora i mitja l’he trobada, he quedat sorprès de la gran quantitat de coses que tens!!!

    Al final no ha estat com em pensava però parla de Déu això sí…

    Leo Szilard le dijo a su amigo Hans Bethe que estaba pensando en escribir un diario:

    – No me propongo publicarlo. Me limitaré a registrar los hechos para que Dios se informe.
    – ¿Tú crees que Dios no conoce todos los hechos?
    – Sí. El conoce los hechos, pero no conoce esta versión de los hechos.

    M’ha costat trobar-la i tenia un record borrós que m’indicava que en Leo l’havia dita.

Els comentaris estan tancats.