Alfred Russel Wallace

Si parlem la Teoria de l'Evolució i de la Selecció Natural, la gran majoria de persones associa immediatament el nom de Charles Darwin a ella. L'Alfred Russel Wallace, però, és un dels grans oblidats d'aquesta gran teoria. I com no volem que sigui així, serà el protagonista a la nostra història d'avui.

[@more@]

Nascut l'any 1823 a Usk, una petita localitat anglesa propera a frontera amb Gal·les, era d'origen humil i es va obrir camí cap a les ciències naturals amb dificultat. Inspirat per personatges com l'Alexander von Humboldt, Charles Darwin o William Henry Edwards va decidir fer grans viatges.

En 1848 va fer una expedició l'Amazonas recollint insectes, observant i prenent nota de tota la fauna i flora, gents i llengües del lloc. En 1852 va regressar a Anglaterra però el vaixell es va incendiar i va perdre gairebé tota la seva col·lecció. Com gairebé no tenia diners per a sobreviure va haver de vendre el que no s'havia cremat.

Encara que havia perdut totes les seves notes, va escriure sis tractats. En un d'ells explicava com vivien els simis en de llibertat. De fet, va anar el primer europeu en observar-los en llibertat.

En 1854 va navegar la península de Malaya i les illes de l'est de l'Índia i es va sorprendre de la gran diferència entre els animals que havia a Àsia i Austràlia. Més tard, quan escrivia sobre aquest tema, va traçar una línia que seguia un canal d'aigua profunda i que passava entre les grans illes de Borneo i Célebes i entre les més petites de Balí i Lombok. Encara avui se la coneix com “Línia de Wallace“. Avui sabem que aquesta línia coincideix amb la unió de dues plaques tectòniques i, és clar, és una frontera natural que separa els animals derivats d'Àsia dels que van evolucionar a Austràlia. Deu n'hi do.

En 1855 va publicar un article en el que afirmava que una espècie nova sempre ha de començar a existir en un àrea coberta per altres espècies, però no oferia cap explicació sobre com es formen les noves espècies. Darwin va llegir aquest article, però no duia implícit el mecanisme evolutiu.

Li va semblar que els animals d'Austràlia eren més primitius que els d'Àsia i ho va justificar dient que a Austràlia havien sobreviscut tant perquè s'havien separat d'Àsia abans que les espècies d'aquesta última s'haguessin desenvolupat. Tots aquests detalls li van dur a pensar sobre l'evolució de les espècies a través del mecanisme de la selecció natural. A més, curiosament (o no tant), també havia tret les idees d'en Malthus, igual que al mateix Darwin.

El Thomas Robert Malthus era aquell economista que deia que la població d'Anglaterra no podria augmentar infinitament, sinó que arribaria un moment en que la població sobrepassaria la quantitat d'aliments necessària per a ser alimentada. Aquesta idea l'havia escrit en un llibre titulat "Assaig sobre el principi de la població". En la seva segona edició deia fins i tot que el fre moral (incontinència sexual i ajornament del matrimoni) podia contribuir a contrarrestar aquest augment de la població, que els proletaris havien de viure en terrenys pantanosos i insalubres per a propiciar les epidèmies. Millor, si voleu, llegiu-lo vosaltres mateixos.

Independentment de lo bones o dolentes que us semblin aquestes afirmacions, si s'extrapolava aquesta idea al regne animal, significaria que els que poguessin alimentar-se serien els que sobreviurien i reproduirien. No deixa de ser curiós que la llavor d'una teoria biològica sigui una teoria econòmica. Però tornem amb el Wallace.

El febrer de 1858, mentre teina un atac de febre a la illa de Gilolo, va escriure totes les seves idees en dos dies i les hi va enviar al Charles Darwin. Segurament, es va quedar de pedra. Li va contestar en una carta:

Pel que fa al seu suggeriment d'un esbós del meu punt de vista, no sé què pensar, però reflexionaré sobre el tema; no obstant això, va en contra dels meus prejudicis. Realitzar un esbós adequat seria absolutament impossible, donada la gran col·lecció de fets que exigeix cada proposició. Si fes una mica, només podria referir-se al principal agent del canvi, la selecció, i potser assenyalar uns pocs trets directius que sancionen aquest punt de vista, i unes poques de les principals dificultats. Però no sé què pensar: odio la idea d'escriure per aconseguir la propietat; pero m'irritaria que algú publiqués les meves doctrines abans que jo.

Aquest és un d'aquells moments en que dues persones arriben a les mateixes conclusions de forma independent i simultània. És un d'aquells moments en que la ciència i la societat (potser la societat no tant) estan preparades per a l'entrada d'una nova revolució científica.

Darwin mai va voler ocultar a Wallace. Tot el contrari. En 1858 i a petició seva, ho va arreglar tot perquè l'article d'en Wallace es publiqués al Journal of the Proceedings of the Linnean Society, juntament amb uns materials subministrats per ell mateix. Va ser signat per tots dos, en ordre alfabètic. Podrien haver sorgit problemes i recels per l'autoria de la idea però va ser un exemple de comportament i honestedat dels grans científics … i dels grans homes.

Tanmateix, el camí, en el que a ciència es refereix, es va separar entre els dos. Mentre que Darwin va passar a ser agnòstic, a fer experiments per a corroborar la idea de l'evolució i la selecció natural (que, si voleu, els puc explicar en altra història) i a posar a l'home com un més a l'escala evolutiva, en Wallace mai no va poder creure que l'home havia evolucionat d'animals inferiors i va intentar distingir entre cos i ànima.

És possible que el punt de partida fos el nul pensament racista d'aquest home. Per aquells temps es considerava que havia diferents classes d'homes i que uns “eren més que uns altres”; que uns tenien més capacitat i intel·ligència que els altres. Per descomptat, els millors i els elegits eren qui afirmaven això mentre que la resta eren els esclaus. En aquest context, Wallace va defensar la gairebé igualtat de la capacitat intel·lectual innata de totes les persones i que la selecció natural, en realitat, només era capaç de construir estructures que tinguessin una utilitat immediata. Afirmava que, potencialment, el cervell dels salvatges era tan bo com el nostre, però que no ho utilitzaven de forma plena. Per tant, el nostre cervell hauria desenvolupat les seves capacitats superiors molt temps abans que comencéssim a utilitzar-les.

També va ser un activista social. Deia que les terres havien d'estar gestionades per l'estat per a permetre ser treballada per persones que busquessin el benefici de la majoria. També va criticar les polítiques de lliure mercat angleses perquè, segons deia, tenien un impacte molt negatiu en les classes treballadores.

Altre detall a considerar és que va rebutjar les vacunacions.

Encara que no fos perfecte, li hem de reconèixer com un precursor de la teoria de l'evolució, de l'etnografia, de la zoogeografia (la distribució geogràfica dels animals) i, per què no? un precursor de la lluita contra el racisme.

Va morir als 90 anys. El New York Times el va qualificar com: L'últim dels gegants pertanyent a aquell meravellós grup d'intel·lectuals que inclou, entre d'altres, a Darwin, Huxley, Spencer, Lyell i Owen, investigacions dels quals van revolucionar i evolucionar el pensament del segle.

Fonts:

“Historia de la Ciencia”, Javier Ordóñez, Víctor Navarro y José Manuel Sánchez Ron
“Enciclopedia Biográfica de Ciencia y Tecnología”, Isaac Asimov
“La falsa medida del hombre”, Stephen Jay Gould
http://en.wikipedia.org/wiki/Alfred_Russel_Wallace

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Alfred Russel Wallace

  1. Joan diu:

    Sempre es diur que què hagués passat si en X no hagués descobert tal cosa.

    Aquí es veu que molts dels grans descobriments eren treballats de manera independent a la mateixa època.

    Eus aquí un gran exemple d’humanisme entre científics.

  2. iñaki diu:

    Gràcies pel post. Molt interessant!

    Un altre de les grans diferències entre Darwin i Wallace va ser la selecció sexual. Aquesta era molt important per Darwin, mentre Wallace la rebutjava. Que Darwin s’enportes tota la fama es deu possiblement també a les seves amistats acadèmiques. Pels interessats en el tema us recomano la novel.la “The Darwin conspiracy”.

  3. Anna diu:

    El llibre Guns, Germs and Steel també tracta el tema dels descobriments científics des de la perspectiva de si depenen exclusivament d’un científic o si per contra és a causa de que en un moment història s’assoleix la maduresa científica i social perquè la idea sorgeixi, normalment a més d’un cap més o menys al mateix temps.

    I per cert, no coneixia aquest llibre de l’Asimov, me l’apunto per buscar-lo!

  4. omalaled diu:

    Dan: no havia llegit aquesta carta. Impressionant. Gràcies.

    Joan: per mí, el que passa és que quan s’ajunta un gran científic i una gran persona, és meravellós.

    Iñaki: no sé exactament per què se la va portat tant un i no tant l’altre. Potser perquè el llibre “L’origen de les espècies” va ser el que va conèixer la gent. Sigui com sigui, m’agrada quedar-me amb la relació d’honor entre ells. Tot un exemple.

    Anna: compte!, aquests llibrets de l’Asimov són 4 que tracten de petites biografies de tècnics i científics. No sé si és el que vols llegir d’ell, però si vols algun més genèric no tens més que demannar-ho 🙂

    Salut!

  5. Anna diu:

    Jo llegeixo qualsevol cosa que hagi escrit l’Asimov! 😛

    i gràcies per la oferta. 🙂

Els comentaris estan tancats.