Els experiments del Darwin

Ja us vaig explicar la història d'en Charles Darwin a bord del Beagle. Avui us parlarè d'algunes curiositats sobre aquest home i de la gestació a la seva ment de la Teoria de l'Evolució. 

[@more@]

Recordeu quan us parlava que l'home pensava que tot era cíclic? Fins i tot el Thomas Jefferson, que en un principi era creacionista, va ordenar als exploradors de l'oest americà que estiguessin a la guait per si veien llanosos mamuts per allà. Els seus ossos fossilitzats ja havien estat descoberts i en Jefferson va raonar que no trobar per aquella zona no volia dir que s'haguessin extingit, sinó que per aquell temps no vivien per les àrees on estaven buscant.

Un altre personatge immers en aquella època i en aquelles idees era en Charles Lyell. Havia viatjat molt en la seva joventut gràcies a que tenia mitjans econòmics. Tenia també passió per la geologia; tanta, que es fixava en les característiques geològiques de tot lloc on anava. Va estudiar dret i va exercir aquesta professió durant 3 anys. A partir d'aquí es va dedicar a temps complet a la seva auténtica passió: la geologia.

Va estudiar els estrats paleozoics. Estava convençut que els mamífers que havien aparegut més tard serien trobats també allà, de manera que l'aparició i desaparició d'animals fos també cíclica. Però es va trobar una cosa que no s'esperava: en els estrats paleozoics d'Europa de l'Est i d'Amèrica del Nord no es va trobar ni tan sols un mamífer. Va ser la primera vegada que es va admetre que el temps i els canvis de la vida orgànica (o sigui, l'evolució) tenien una progressió lineal al llarg del temps. Perquè us feu una idea de la importància de l'obra d'aquest home, només cal dir que va poder veure la publicació dels seus "Principles of Geology" en tretze edicions revisades.

Un dels que va anar fortament incluenciat per Lyell va ser en Charles Darwin. De fet, un dels llibres que el Darwin va dur al Beagle va ser el "Principles of Geology" però també va llegir atentament el "Elements" del mateix autor. Darwin arribaria a dir que tenia la sensació que les seves idees sortien a mitges fer del cervell del Lyell.

Anys més tard, Darwin va escriure una carta a Joseph Dalton Hooker, director adjunt dels Reals Jardins Botànics de Knew i íntim amic seu.

Em va impressionar tant la distribució dels organismes de les Galàpagos … i … el caràcter dels mamífers fòssils d'Amèrica … que vaig decidir reunir a cegues tota mena de fets que poguessin tenir a veure d'alguna forma amb el que són les espècies. He llegit un munt de llibres de agricultura i horticultura, i no he parat de recollir dades. Per fi han sorgit espurnes de llum, i estic gairebé convençut (totalment en contra de l'opinió amb la que vaig començar) que les espècies no són (és com confessar un crim) immutables. El cel em lliuri del disbarat d'en Lamarck de "una tendència al progrés", "adaptacions degudes a la paulatina inclinació dels animals", etc.

Són curioses les situacions en les quals es pot veure com es gesten les teories en la ment dels científics. No deixa de sorprendre l'expressió "com confessar un crim". Com si li fessin por els seus les seves pròpies idees. Cal tenir present que abans de tot l'afer de l'evolució Darwin era creient. Es va casar amb l'Emma Wedgswood, una de les seves cosines carnals. La seva esposa va veure com a poc a poc Darwin perdia la seva fe. Existeixen documents on es reflecteix la seva lluita amb les seves idees religioses mentre donava forma a les seves idees evolucionistes. Sembla que quan va publicar el seu llibre "Sobre l'Origen de les Espècies" encara era creient; i pensava que Déu no només havia creat l'Univers, sinó que a més ho mantenia.

En algun moment, va trencar total i definitivament amb les idees religioses. En la seva Autobiografia va escriure:

L'estat mental que les escenes grandioses despertaven en mi anys enrere, i que estava íntimament relacionat amb la creença de Déu, no diferia en la seva essència del que sovint denominem sentit del sublim; i per difícil que sigui explicar l'origen d'aquest sentiment, mal pot oferir-se com argument a favor de l'existència de Déu; doncs no ho és més que poderosos, encara que indefinits, sentiments similars evocats per la música.

Contra el que molts creuen, no va enunciar la seva teoria i es va conformar sense fer res més. De fet, la raó per la qual va trigar tant a escriure el seu llibre "Sobre l'Origen de les Espècies" va ser perquè no es conformava amb els indicis, per molt evidents que fossin. Gairebé de forma obsessiva, es va dedicar a fer experiments per corroborar totes les seves teories. En la dècada de 1850 va portar a terme estudis i experiments sobre hibridació, paleontologia, variació i criança de coloms i altres animals domèstics, formes de transport natural que poguessin explicar la distribució geogràfica dels organismes després de l'origen evolutiu de cada forma en una sola regió, etc.

Això li va dur a experimentar, per exemple, quant temps podrien surar les llavors en aigua salada abans i després de germinar; si les llavors i els ous petits podrien ser transportats en el fang incrustat en les potes dels ocells, o quines llavors podrien travessar el sistema digestiu d'un au i sobreviure, etc.

La seva correspondència és molt reveladora. Al clergue i cosí seu William Darwin Fox li escrivia:

(…) fes el favor, si tens l'oportunitat quan estiguis a Derbyshire, de preguntar per mi a alguna persona de les que em vas parlar si la descendència de l'ànec almizclat mascle i l'ànec comú femella es sembla a la descendència de l'ànec almizclat femella i el mascle comú.

 
En altra carta li deia:

Odiaràs la simple visió de la meva lletra; però a partir d'ara et prometo que no et demanaré gaire més, almenys durant un temps. Ja que vius en un sòl sorrenc, teniu aquí llangardaixos comuns? Si els teniu, creus que seria massa ridícul oferir una recompensa per ous de llangardaix als nens de la teva escola? … Si et duguessin per equivocació ous de serp estaria molt bé, perquè també els necessito: no tenim ni llangardaixos ni serps per aquí.

I després explicava per què els volia:

El meu objectiu és veure si aquests ous suraran en l'aigua de mar, i si es mantindran vius surant durant un mes o dos en el meu soterrani. Estic realitzant experiments sobre el transport de tots els éssers orgànics que puc; i els llangardaixos es troben en totes les illes i, per tant, tinc moltes ganes de veure si els seus ous suportaran l'aigua de mar.

 
Un personatge que posa a prova pròpia teoria. Això és un bon científic, oi?

Fonts:
"El pendulo del tiempo", Jo Ellen Barnett

"Historia de la Ciencia", Javier Ordóñez, Víctor Navarro y José Manuel Sánchez Ron

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els experiments del Darwin

  1. Joan diu:

    es que hi havia una època que contradir certs dogmes era com cometre un gran crim.

    Segurament li feia més respecte a ell que no pas a qualsevol altre dirigent de l’església. La seva teoria, clar.

    Una pregunta, en Kepler també era un gran creient, no?

    PS: L’altre dia a anglès ens van demanar una petita bibliografia de Darwin (120 paraules), no n’hi ha ni per començar!!

  2. omalaled diu:

    Doncs sí, Kepler era un gran creient (a la wikipedia tens informació.

    120 paraules pel Darwin. Uff, doncs sí que es poquet 🙂 Hauràs de destacar els punts més importants i no extendre’t, suposo.

    Salut!

  3. omalaled diu:

    Gràcies, Elisabet. M’apunto l’autobiografia del Darwin.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.