¡Es la guerra!

Nota: Disculpes. Degut a un malfuncionament de blocat, aquest article no el vaig poder penjar complet. Ara ja sí ho està.
 
Aquesta és el tercer lliurament del Jesús Hernández. Ja us vaig parlar dels dos llibres anteriors 1 i 2, i tal com aquests últims estaven molt centrats a la Segona Guerra Mundial, el qual avui us recomano toca moments de la història molt més dispars. Us comento per damunt algunes de les coses que explica.
 

[@more@]

Parla d'un exèrcit nomenat dels "Immortals", que tenien luxes, caravanes amb dones i que disposaven de criats, del perquè del seu nom i de com van ser derrotats; de com a l'any 480 a. de C., Jerjes de Pèrsia va ordenar que les aigües del mar fossin assotades amb un fuet; de còm es va perdre una flota per fer cas als adivins que acabaven de veure un eclipsi de Lluna; de com Temístocles va parar un cop de bastó que li anava a donar Euribíades amb la frase: "Pega però escolta"; de com una resposta escarida va donar llum a la paraula "lacònic" (aquesta resposta l'havien donat els lacedemonis); del duríssim entrenament dels espartans (rieu dels boines verdes, els "paracas" o els legionaris); de com Alejandro Magno va trencar el nus Gordià; de com la tensió guerrera d'uns soldats d'Aníbal va quedar en no res després d'estar esperant a Càpua para avançar i conèixer els plaers i luxúries d'aquesta ciutat; de com l'Aníbal va simular un exèrcit lligant branques a les banyes dels bous i calant-los foc; de la resposta de Marco Pompilio als compatriotes de Viriato que el van assassinar i van anar a demanar-li la recompensa: "Roma no paga a traïdors"; de la duresa de les legions romanes que atacaven en forma de testudo o tortuga, el que els convertia en una autèntica màquina de matar; del primer objector de la història, que data de l'any 289 a. de C. i que va acabar, davant la seva fermesa, degollat; de com les forces del Papa Gregorio III no van tenir pietat dels seus enemics i l'aigua del riu Po es tornà de color vermell, tant que durant 6 anys els habitants de Ravenna no van poder menjar peix; de com els tolteques no mataven ni ferien als seus enemics, sinó que els convertien en els seus esclaus; de com Basilio II va retornar els soldats enemics al rei dels búlgars sense ulls, i que, segons diu la llegenda, va morir de dessesparació al veure'ls; de com un soldat noruec va acabar amb 40 sajons; de com en una batalla perduda pels francesos van capturar un presoner que, dut per l'eufòria, els havia perseguit més enllà d'on devia.
 
L'Església ha tingut les seves influències al llarg de la Història, però, per descomptat, ha estat nul·la respecte a les armes utilitzades a les guerres. En 1139 el Papa Inocenci II, en el Segon Concili de Letran, va proscriure l'ús de la ballesta descrivint-la com "un arma detestable per a Déu i indigna per als cristians". Es va sostenir que una guerra portada a terme mitjançant de projectils no era cristiana. Un no pot deixar de preguntar-se si les que es portaven a terme amb espases sí eren cristianes i com haurien de parlar de les armes actuals, incloent les biològiques i nuclears.

El llibre parla també de com Gengis Khan va conquerir Wolohai amb mil gats i deu mil orenetes; de com l'arquebisbe de Narbona en 1209 va entrar a Beziers i, sabent que molts dels seus presoners eren catòlics i que no podria diferenciar-los dels no catòlics, va ordenar: "Mateu-los a tots. Déu sabrà reconèixer als seus"; de com, convençuts de la bondat de Déu sobre els nens (i beneïts pel papa Inocenci III), van fer un exèrcit d'aquests que van acabar gairebé tots com esclaus, caient sota les normes musulmanes; de com els suïssos s'han defensat de forma molt hàbil al llarg de la història, des de llençant pedres als seus enemics fins a extenuant-los fent-los córrer darrere d'ells; de com dues llebres van impedir que s'enfrontessin un dia francesos i anglesos en una batalla; de com als arquers anglesos que eren capturats pels francesos els tallaven els dits índex i cor perquè no poguessin tornar a disparar fletxes (més d'aquest detall aquí); de la guerra més llarga que és, sense considerar les croades com només un conflicte, la Guerra dels Cent Anys; de quina va ser la batalla medieval més sagnant, i no és altra que les Dues Roses, en la qual va haver una lluita cos a cos que va durar gairebé 6 hores amb un desenllaç d'uns 30.000 morts; de com el personatge que va inspirar a Bram Stoker a escriure "Drácula" es basa en un personatge real nomenat Vlad Dracul que tenia com obsessió empalar a les seves víctimes, tant que va ser conegut com "Vlad L'Empalador"; de com la batalla de La Bicocca es va convertir en una bicoca (d'aquí ve la paraula); de com un noi amb una embarcació de rems es va lliurar de dos soldats germans en temps de Roma; de com assetjar una fortalesa es converteix en un fracàs si no pagues als soldats; de com els turcs van lluitar contra els cristians llançant-los llimones! i com Joan d'Àustria va prometre alliberar de les galeres als seus homes si guanyaven la batalla i en ser així i quedar-se sense remers obligant als jutges i alcaldes a condemnar qualsevol delicte amb galeres (perquè t'en refiïs dels mandarins); de com Isabel Clara Eugenia d'Àustria va prometre no canviar-se la camisa fins que la ciutat d'Oytende caigués, i va caure … després de 3 anys; de com milers de crancs van espantar als marins anglesos en 1654 quan pretenien conquerir la illa de Jamaica; de com en 1683 el rei de Polònia, Juan III Sobieski, va anar a veure al Papa i dir-li la famosa frase "Vaig arribar, vaig veure …" i davant la mirada severa del Papa, va concloure: "… i Déu va vèncer"; de com van aparèixer els croissants, que tenen forma de mitja lluna, insígnia de la bandera turca perquè els forners que treballaven de nit a Viena els van detectar i van donar l'alarma; de com un rei va evitar caure mort per una carta enverinada en 1708 i li va treure importància dient: "no et preocupis, des de fa un temps acostumo a rebre cartes d'aquest tipus…"; de com la mahonesa va sortir de Mahó (a Menorca, es deia "Salsa de Mahón") i la va popularitzar el duc de Richelieu (no confondre amb el cardenal mort un segle abans).

 
De vegades, els militars reaccionen de maneres una miqueta estranyes (per descomptat, molt de lluny dels científics). En una ocasió, mentre Luis XIV passava revista a les seves tropes, el cavall d'un mosqueter es va encabritar i al tractar de dominar-lo el barret li va caure al terra. Un soldat ho va enfilar amb la seva espasa i l'hi va presentar al mosqueter. En lloc d'agrair-li, el genet va exclamar:

– Hagués preferit que m'haguessin clavat a mi l'espasa que no al barret!

En escoltar això, Luis XIV li va preguntar per què d'aquesta afirmació:

– Senyor – li va respondre el mosqueter- perquè al cirurgià no hem de pagar-li al moment, però l'home que ens arregli el barret sí …

També tracta de com un soldat, després d'haver guanyat una batalla, es queixava de la quantitat de sang que havia vessat per quatre peniques: la seva paga diària; de com en un duel entre dos homes asseguts en barrils de pólvora contenien en realitat, cebes; de com un general va voler tranquil·litzar a la seva tropa de les xiulades de les bales dient que eren mosques i la resta dels generals li van contestar: de les que piquen!; de com Von Winterfeld va recuperar l'amistat d'en Federico de Prúsia mitjançant una enginyosa broma; de com el general Hodge, després de ser derrivat dues vegades del seu cavall, va concloure que volien fer-li servir a infanteria; de com el temor a Napoleó era tal que quan uns soldats austríacs van envoltar al cors, aquests soldats van afirmar que, en realitat, eren ells els envoltats; de com Nelson afirmava no veure gens per la seva ullera de llarga vista ja que mirava amb l'ull borni; de com Napoleó va acabar amb 12.000 soldats enemics ordenant disparar als canons contra un llac gelat sobre el qual es batien en retirada; de com Wellington, en lloc d'arrestar als seus homes, els aplicava el càstig del cop de fuet i així podien seguir lluitant (un home arrestat no és al camp de batalla); de com els francesos van aprendre a fer el consomé dels llibres que es van dur del monestir d'Alcàntara (en realitat era el brou "consumat"); de com el capità Pakenham va rebre una ferida en un costat del coll en 1803 deixant-li el cap de costat i en 1809 altra en l'altre costat del coll que li va fer recuperar la posició normal; de com un soldat que no veia res va enganyar a un metge fent-li creure que tenia una vista millor que ell; de per què, de tots els vaixells francesos que capturaven, els britànics enviaven les plantes i llavors que trobaven a l'emperadriu.

 
Diuen que les dones s'han alliberat durant el segle XX i han pogut, per fi, entrar en l'exèrcit. Doncs sapigueu que ja va haver una dona soldat en l'exèrcit de Napoleó. Más d'un home va voler abordar-la, però reptava a duel a tot aquell que ho intentava i la van acabar dient "La Casta Susana" (referència al personatge bíblic de Susana, al llibre de Daniel).

També tracta de com van animar a un general al que calia amuptar-li una cama dient-li l'únic avantatge: que a partir de llavors hauria de lustrar només una bota; de com, quan un general va ser sotmès a un consell de guerra per conspirar contra Napoleó i preguntar-li pels seus còmplices, va contestar al jutge: "Amb vós, si haguéssim triomfat"; de la grandària del penis de Napoleó que va sortir a subhasta en Christie's en 1972: ningú va voler licitar ni pel preu de sortida (algú pagaria per tenir el penis de Napoleó a casa?); de com Montgomery va voler arribar a Waterloo en un taxi londinenc, i al ser preguntat per si era a estació el lloc exacte, va contestar que per a la batalla arribava una mica tard (feia uns 150 anys de la mateixa); que els restaurants parisencs es diuen "bistro" per l'expressió russa en les tavernes vystro, vystro! (de pressa, de pressa).

També parla del que és burocràcia i com s'accentua a l'àmbit militar; de com aquesta burocràcia militar (i el morro de més d'un aprofitat) va fer que els soldats de Crimea rebessin botes dolentíssimes i els obligués a avançar cap al front en mitjons!; de com el major Foley va demanar uns quants claus parell fer una reparació, però els venien en blocs … d'una tona; de com a La càrrega de la Brigada Lleugera, el general Pierre Bousquet va dir: "És magnífic, però la guerra no és això"; de com, encara que els soldats donin la vida en les guerres, cauen en l'oblit, per exemple: a París existeix el pont d'Alma per a commemorar la Guerra de Crimea, però avui només és famós perquè en ell va morir Diana de Gal·les; de la curiosa anècdota del ducat de Berwick que no es va incloure al Tractat de Pau entre diversos països, incloses Anglaterra i Rússia, i va estar tècnicament en guerra contra Rússia durant les dues guerres mundials … al signar el tractat de pau en 1966 l'alcalde va dir a l'enviat de Moscou: "Si us plau, digui als ciutadans soviètics que ja poden dormir tranquils"; de com la incompetència d'algun general pot significar la mort innecessària de molts homes en un conflicte; de com l'exèrcit d'Abraham Lincoln va contractar una agència de detectius privats a través de McClellan, un general que pecava de no tenir massa pebrots, tant que diuen que la prudència d'aquest general va ser el major enemic de les forces nordistes; de com Hill i McClellan havien estudiat junts en West Point i havien anat darrere de la mateixa noia, Nellie Marcy, però ara lluitaven en diferents bàndols i es tenien un odi atroç i els soldats de McClellan, al veure els duríssims càstigs de Hill, van arribar a la conclusió que l'odi era el culpable, i un soldat va exclamar: Per Déu, Nelly! Per què no et vas casar amb ell?; de com la burocràcia militar fa que el nom d'un soldat mal registrat no pugui corregir-se; de com quan a un general americà un cap comanche li va dir: "Jo, indi bo", el general va respondre: "Els únics indis bons que he conegut estaven morts"; de com un cavall va ser tractat amb honors per ser l'únic supervivent en la Batalla Little Big Horn; de com uns soldats van perdre una batalla perquè la caixa que havia de contenir bales contenia galetes o una altra cargols de la qual no van poder retirar i l'enemic els va capturar per aquesta circumstància; de com, quan els zulús anaven massa lents, el rei dels mateixos s'acostava al que anava últim i li clavava la llança (ja us podeu imaginar com corrien sense voler ser ningú últim); de com una rebel·lió popular estava encapcelada per Hung Hsiu-Chuang que deia ser el germà menor de Jesucrist!; de com les imposicions occidentals als xinesos eren humillants com les portes d'un parc en les portes de Xangai que deien: "No es permet l'entrada de gossos i xinesos"; de com la pel·lícula "55 dies a Pekin" va ser rodada al madrileny municipi de Les Rozas i, com necessitaven extres de raça xinesa, van contractar a gairebé tots els cuiners i cambrers xinesos que treballaven a Madrid; de com a un general que s'havia retirat abans de començar una batalla assegurant que ho havia fet "sense perdre ni un cavall, ni una bandera i ni un canó", altre general va afegir: "i sense perdre un minut"; de com un trasllat a l'altra riba d'un riu es va fer massa lenta com perquè arribessin els reforços de l'exèrcit contrari i aquest retard havia estat per les pertinences personals del general, que incloien nombroses caixes de vi d'Oporto i de xampany, amb el que el trasllat es va perllongar 26 hores!; de com els soldats britànics criticaven als bóers perquè "s'amaguen com covards darrere de les pedres i només disparen quan es troben a cobert", i la veritat és que els bóers utilitzaven tàctiques d'escamot contra uns anglesos que pretenien batre's a camp obert; de com, davant l'escassesa de vehicles militars, en algunes batalles els soldats francesos van arribar al front en taxi i els anglesos amb autobús de línia; de com els soldats omplien les seves botes amb orina i les deixaven així tota la nit perquè s'ablanissin; de com havia anglesos de les zones rurals que no coneixien els vàters i els veterans deien que eren per a rentar els mitjons … fins a quan llençaven de la cadena; de com a la Primera Guerra Mundial les noies lliuraven una ploma blanca als nois que no volien allistar-se i un jove estudiant li va parar una d'aquestes damiseles que li va dir amb veu altanera: "Em sorprèn que vosté no estigui lluitant per defensar a la civilització" i el jove li va replicar: "Senyora, més aviat crec que jo sóc la civilització, que està lluitant per defensar-se".

També ens explica la història de com un aviador francès nomenat Roland Garrós (us sona?) va haver de fer un aterratge forçós en territori alemany i aquests van aprofitar per a veure la tècnica que utilitzava per a disparar a través de l'hèlix del seu avió, però l'única cosa que tenia era l'hèlix reforçada i va caldre esperar a Antonius Fokker que comprés la patent d'un enginyer suís nomenat Franz Schneider per a posar el mecanisme que més endavant es va popularitzar; també ens explica la història de Manfred von Richthofen, més conegut com el Barón Rojo i de com, quan va ser derrocat, de les restes de l'avió van desaparèixer totes les seves peces a mena de souvenirs quedant només l'estructura; que durant la Primera Guerra Mundial es van fabricar prop de 100.000 milions de bales, suficients per a matar unes 45 vegades a tota la població mundial del moment; de com un grup format per quatre noies van acabar amb els principals perills dels proveïments de menjar que no eren altra cosa que feristeles que destrossaven les collites i atacaven a les aus, doncs en 14 mesos van capturar 7.689 rates, 1.901 talps, 1.668 guineus i 35.545 conills que s'havien convertit en una plaga; de com el futur president Nixon va començar com ajudant de cuina però que va estalviar 10.000 dòlars … jugant al póker!; de com uns soldats que s'avorrien van organitzar profesionalísimas carreres de paneroles; de com el gos del general Charles Gerhart, en D-Day, acostumava a anar alçat en el cotxe i controlava que els soldats duguessin el casc lligat fent-se, a més, amo del campament; de com uns soldats en captivitat atreien polls introduint-se boles de llana en els seus llombrígols i els dipositaven després en els llits dels japonesos que no entenien d'on sortia tot allò.

En 1989, George Bush pare i la seva esposa Bàrbara van assistir a un sopar del palau Imperial on *Hirohito exercia d'amfitrió. La conversa entre Bàrbara i l'emperador Hirohito és per a emmarcar:

– Així que aquest Palau Imperial és nou, no? – va preguntar la Bàrbara.
– En efecte, està construït just en el lloc que estava l'antic – va dir en Hirohito.
– I què va succeir amb l'anterior? Es va venir baix a causa de la seva antiguitat?
– Doncs no, ho van bombardejar vostès…

També explica com les noies de Bratislava van poder entorpir l'entrada de soldats russos a la ciutat vestint provocatives minifaldilles, encara que la major part de morts van ser en borratxeres dels russos, en les quals es dedicaven a disparar al primer civil que es creuava en el seu camí; de com durant la guerra de Vietnam els americans van tenir el 86% dels seus efectius allí, però no pels enfrontaments, sinó per mantenir el seu estil de vida construint allà tres factories lleteres i 40 fàbriques de gelats!; de com un partit de futbol entre Hondures i El Salvador va ser el detonant d'una guerra i de com uns agents de policia van detectar pel seu radar un vehicle a 450 km/h en 1999, que no era altra cosa que un Panavia Tornado de l'OTAN i que a punt va estar de llançar un míssil a aquest cotxe (imagineu la pèrdua econòmica en multes, oi?).

Voleu més? Doncs us recomano llegir el llibre.

 
Portada del llibre

 
Títol: ¡Es la guerra!
Autor: Jesús Hernández
 
Altres opinions del llibre:

Quant a omalaled

Me llamo Fernando y soy un apasionado de la ciencia y admirador de los científicos y ténicos de todas las épocas. Espero disfrutéis sabiendo un poquito más de ellos.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a ¡Es la guerra!

  1. Joan diu:

    La pregunta que em faig és encara en queda més??

    Ha de ser fantàstic aquest llibre, els generals i les seves conductes excèntriques s’enduen la palma.

    La portada no podria haver estat més encertada.

  2. omalaled diu:

    S’ha de reconèixer que aquest autor ho fa força bé.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.