Arxiu de l'autor: omalaled

Aquest és el darrer article que us escric abans d'anar-me i tancar per vacances. A partir de dissabte 26 no veuré un ordinador en uns 12 dies i des d'aleshores no podré contestar els vostres comentaris. A la volta, no … Continua llegint →

He dedicat moltes línies d’aquest blog a John von Neumann aquí, aquí i aquí. Avui li’n dedicaré més. Us recordo que era un nen capaç de parlar llatí i grec als 5 anys i a penes complerts els 6 de … Continua llegint →

La paraula "fractal" pot provocar un fort mal de cap a qui no la coneix i gran alegria a qui la coneix. Buscant per Internet trobareu molta informació sobre la geometria fractal, però el que no he trobat (o no … Continua llegint →

Via Astroseti em vaig assabentar de la mort del Van Allen a l’edat de 91 anys. Bé, i què va fer Van Allen? Sí, home, l’assumpte dels cinturons … no us sembla una llàstima saber tan poc sobre ell i … Continua llegint →

Avui voldria parlar-vos de Napoleó. Sí, sí: Napoleó Bonaparte. Com ja és sabut per tots, va ser primer rebel a Còrsega i més tard general francès, després emperador i finalment desterrat. Però no vull parlar-vos de la part històrica de … Continua llegint →

Ja us vaig parlar a aquest article dels neutrins (si no ho heu llegit i no sabeu qué són els neutrins, feu-lo abans de continuar). El descobriment d’aquestes partícules va tenir immediates implicacions astronòmiques. El Sol (i altres estrelles, naturalment), … Continua llegint →

Avui voldria parlar-vos d'Alexander Porfirevich Borodin (1833-1887). No, no us heu equivocat de blog i no esteu a retroklang (a qui juntament amb medi, per dir-me a l'article de Mendeleyev un comentari que el feia referència, els dedico el post). … Continua llegint →

Via magonia llegeixo una opinió de Juan Manuel de Prada que afirma que l’home no és un "continu evolutiu". [@more@] Destacaré dos trossos del seu article: "Sempre m’ha cridat l’atenció la rotunditat que se sol negar la intervenció del misteri … Continua llegint →

Els grans científics no tenen per qué ser grans professors. La història està plena de boníssims científics que eren pèssims com mestres. Però no em refereixo a mestres com els clàssics professors a la tarima, sinó mestres tant dins com … Continua llegint →

Ja he dit alguna vegada que aquest blog no és, en absolut, masclista. Això no és raó però, per fer unes rialles amb els vells tòpics com així es farà en la història d’avui doncs, en algunes ocasions, les dones … Continua llegint →